Amich y s[enyo]r: per la ocasió del amich y s[enyo]r r[ecto]r de las Olujas, li escrich esta per dir-li al mateix temps que·[e]m trobo ab carta del d[octo]r Solsona, en la que me diu haver-li v[ostra] m[ercè] parlat de permuta, però ell me diu que no, bé que me estima la atenció y que no repària ab altre. Assò suposat havent-ne parlat ab lo s[eny]or r[ecto]r assí, ne parlarà ell aquí ab v[ostra] m[ercè] y los dos de aquerdo ne atisbaren algun, puix sap quant me convindria esta ajuda per lo que sap. Al mateix temps me demana reesmèrcia los diners diposats y me’n proposa un, però havent-me escrit altres de antemano y haver jo ja escrit a d[o]n Fran[cis]co, son pare, per·a·que los reesmersàs ab qui li aparegués millor. No’m queda ja a mi llibertat y assò és lo que jo escriuré a Solsona y als demés que me han escrit y fassen lo esmers a favor de qui millor los aparèguia. Lo s[enyo]r Fran[cis]co Auxiró ja me llegí la sua carta y reparí en ella me té present ab tot y vage fent bona pastarada ab lo ajuntam[en]t, que fora per mi posar-me a tot trot. Jo quedo descansat ab sa maña y cautela y que si’s pot se fase y si·no paciència. En esta estam esperant lo s[enyo]r bisbe, però las plujas ho tenen tot aturat.
Posi’m a la obed[iènci]a del seu s[enyo]r pare y germans y v[ostra] m[ercè] mane sens reserva, mentres prego a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na, 9bre. 27 de 1766,
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè], son verdader s[ervi]dor,
Joan Baylina
Amich y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Niubó.
