Amich d[o]n Fran[cis]co: loego de rebuda la carta de v[ostra] m[ercè] he entregat la inclusa a mans pròpias de sa cosina y ho passan bé. Ma ha dit, que si est correu no li escriu li escriurà per·lo següent.
Lo s[enyo]r Fran[cis]co Auxirot me·digué dias passats escriuria a v[ostra] m[ercè] y no té olvidat sas dependèncias, y és cert jo lo veuré avuy si puch y li faré memòria.
En lo demés de mas cosas quedo tant confiat ab v[ostra] m[ercè] com si fossen en la mia pròpia mà y me fas càrrech de com se han de madurar las nesplas, poch a poch, y per consegüent, quedo confiat, etc.
Estimaré diga a d[o]n Fran[cis]co, lo seu pare y s[eny]or meu, que de Cervera me matan a cartas per lo reesmers dels diners del priorat y a tots he dit y diré que, una vegada que està en mà del seu pare, jo ja no ti[n]ch llibertat y, axís, que·[e]ls dèxia a·qui vulla y lo saluderà de part mia com als demés germans, no olvidant-me del amich m[ossè]n Ramon Riumalló. Déu·g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s.
Bar[celo]na, gené 21 de 1767
Sempre de v[ostra] m[ercè],
Joan
Amich y s[eny]or d[o]n Fran[cis]co Niubó.
