Amich: encara·q[u]e a la carta oferesch deu per sent, però v[ostra] m[ercè], segons veurà, podrà aumentar, encara·q[u]e sia fins a 15 o 16 per sent. En fin, lo meu negoci fora gran q[u]e jo pogués cobrar los atrassos. V[ostra] m[ercè] té totas las mias facultats y quedo seguríssim que ho procurarà com a cosa pròpia.
Per axir-me de enredos voldria també q[u]e v[ostra] m[ercè] tantejàs ab lo pare correptor de S[an]t Fran[cis]co de si aniria un religiós a donar la acistència als molts del hospital y si bé que antes donavam 15 ll[iures], però los ne·pot oferir 20 ll[iures] y pot arribar fins a 25 ll[iures]. En lo cas de trobar-o donim prompta avís del nom del dit religiós, que tinga llicència de confessar. Assò voldria ho tantejàs com si jo no ho procuraba, sinó que v[ostra] m[ercè] probe a·lo dissimulo, fent com si’ls ho volia procurar,
Seu Joan
