Muy s[eño]r mío y dueño: rebo la de v[ostra] m[ercè] per mà de Perelló, en ocasió que ja era fora son mosso, y, responent a son contingut diré: que convinch en condonar deu per sent, que me apar era·lo que havia escrit a v[ostra] m[ercè], per lo que v[ostra] m[ercè], que és aquí, a peu de obra, sabrà lo intrínsech de·la cosa per poder-o manejar millor, lo que dexo a sa direcció. Dias passats era a Solsona ab lo ànimo de passar a Cervera unicam[en]t per veurer a v[ostra] m[ercè], però com allarguí los dias en Solsona me impedí lo gust de veurer-lo y al amich m[ossè]n Ramon, que assaludo. Jo quedo segur de son bon affecte, que ab semblant prego a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s.
Berga, maig 27 de 1769.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son segur s[ervi]dor y amich,
Joan Baylina, pre[ve]re.
Amich y s[eny]or d[o]n Fran[cis]co de Niubó etc.
