Amich d[o]n Fran[cis]co: ja serà hora q[u]e despartem als adormits, per lo q[u]è, havent-me escrit de Cerv[er]a que en lo arxiu havia depositadas 150 ll[iures] a solta del prior y q[u]e Ramon Purals los pendria, los he respost q[u]e jo tenia encarregat esta dependència a v[ostra] m[ercè] y, previngut al pro[cura]dor que fes lo q[u]e v[ostra] m[ercè] li diria. Axis·que jo convindria gustos, com sia, ab lo consentim[en]t de v[ostra] m[ercè], que axís jo quedo assegurat ser ben esmersat ab sa direcció. Jo penso donar una escapada per la Sagarra, però encara no puch dir quant. Si v[ostra] m[ercè] vol venir a esta y millor si’m·portava a m[ossè]n Ramon Rumalló me’n farian gros pler y tastarian los aires de la montaña. Jo so seu de cor. Saluts als germans y, quedant a la obed[iènci]a de v[ostra] m[ercè], prego a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Berga, juliol 12 de 1770.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son verdader amich y s[ervi]dor,
Joan Baylina
Amich y s[enyo]r d[o] Fran[cis]co de Niubó.
