Fitxa de la carta

Amich y s[eny]or: may he tingut por de las brabatas que mos contraris han espergit sempre en assumpto del priorat de eixe s[an]t Hospital, ans bé, he estat y estich ab la ferma resolució de defensar-me y de seguir-ho ab vigor y constància en qualsevol tribunal, com axís ho diguí poch temps ha al mateix ill[ustr]e y s[enyo]r vic[ari] g[enera]l. Es sert que no he rebut carta alguna de·las que v[ostra] m[ercè] suposa haver-me escrit en lo mateix assumpto y asseguro a v[ostra] m[ercè] que he tingut especial complacència en la que últimam[en]t rebo per mans de d[o]n Anton de Perelló y de que ab ella se’m presèntia una tant bona ocasió en que puga manifestar a v[ostra] m[ercè] las verdaderas ganas que tinch de contribuir als auments y acomodo de la germandat y família. Perçò, previnch a v[ostra] m[ercè] que fassa sas diligèncias en Solsona per·a veurer y assegurar-se sobre si podrà lo germà de v[ostra] m[ercè] ordenar-se ab lo títol del priorat que obtinch y, una vegada age v[ostra] m[ercè] donat eix pas y obtingut dita seguretat, donant-me v[ostra] m[ercè] avís, renunciaré loego gratis y ab molt gust lo dit priorat.

Ja sap v[ostra] m[ercè] lo molt que jo he fet y gastat en defensa de dit priorat y per·a·què puga ara y sempre en avant presentar lo patró y també si vol perpetuizar-lo.

Al mateix temps no dubto sap també la multitut de atrassos que y ha de fruits y reddits vensuts y no cobrats dels fruits que jo obtinch dit priorat y, axís, a fi de evitar disturbis y perplexitats, que després podrian sucitar-se después de la consebuda renuncia, estimaré a v[ostra] m[ercè] que antes se servesca fer un progecte y proposar-me’l sobre la seguretat y cobransa de dits fruits que indubitadament me tocan, perquè no fos cas que lo mateix que jo ara vull executar en manifestació del agraïment als beneficis rebuts de v[ostra] m[ercè], fos ocasió de discòrdia.

Ab lo que tinch dit podrà fàcilment entendrer v[ostra] m[ercè] las mias intencions que únicam[en]t se dirigexen a poder servir a v[ostra] m[ercè] en tant bona ocasió y assegurat que duria la bona ermonia entre los dos. Junt ab repetidas ocasions de son major agrado y que Déu g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s, sempre en sa·gràcia. Berga, 7bre. 24 de 1770.

B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son més segur s[ervi]dor y amich

Joan Baylina

Amich y s[eny]or d[o]n Fran[cis]co de Niubó etc.