Amich d[o]n Fran[cis]co: antes de tot li dich q[u]e, a·no tenir lo avís de Solsona q[u]e lo canonge Clarís, ab sas nebodas, arribarà en esta lo dia 12 del corrent sen falta, fora ja a Bar[celo]na, lo q[u]e executaré, tal·vegada, antes de retornar-se’n dit s[eny]or, puix m’o han tant esforsat, q[u]e no ho puch allargar més, de que sens falta donaré avís a v[ostra] m[ercè], a·lo·menos loego de haver arribat a Bar[celo]na y, responent al demés, dich:
Que lo vale, eo sa còpia, era únicam[en]t per facilitar la p[ensi]ó de aquell any y de Godas, com effectivam[en]t la cobrà y, ab ella, pagà lo amich m[ossè]n Anton Ramon, als pares de s[an]t Fran[cis]co y si Godas guarda las rebudas, com és natural, ý trobaran la firmada per m[ossè]n Ramon, qui cobraba en forsa de procura q[u]e jo li tenia firmada. Si mireu los papers y notas del dit, encontraran haber ell cobrat una partida de 5 ll[iures] y estas me·las havia de entregar a mi y m’o digué en sa casa de v[ostra] m[ercè] y jo li diguí que se’n servís, q[u]e jo no’n necesitaba assò. A·lo·menos tinch ben present y lo més segur és que ja may me valgui de ell per diners, sent axís que per mi, si no’ls agués tingut los auria buscats y desitjo correspondrer-li, encara·q[u]e sia mort y no’l olvido.
En lo fet de condonar per facilitar la cobrança de mos atrassos, antes de mourer res, servesquis informar-se ab lo albacea del r[everen]t difunt de Cerv[er]a que, segons vetx, és m[ossè]n Jenera. Si ell acodí al superior per la llicència de dita condonació perq[u]è, com són missas, tinch per indubitat q[u]e cobrant se han de celebrar y, assolat est punt, resoldrem ab facilitat lo demés, perq[u]è altrament, jo quedaria obligat en celebrar per aquella partida que condonaria axís mateix com per lo que cobraria.
En lo del benefici de resid[ènci]a responch que lo meu benefici és de libera collació y és unit ab dos o tres de altres. V[ostra] m[ercè] averigui si se trobarian ja units y v[ostra] m[ercè] serà amo, com li’n fas, de tot lo demés y, avàsim per·a·q[u]è jo puga resoldrer sobre lo punt de condonació y pot escriurer-me per lo correu, puix lo q[u]e v[ostra] m[ercè] me escriurà suposat jo tindré en esta al s[enyo]r canonge Claris. Serà bona ocasió per consultar-la-y y, també, pot enviar-me una instructa del què y com dech demanar-o al il·l[ustr]e ajuntam[en]t o·bé si serà bastant q[u]e v[ostra] m[ercè] en nom meu la fàssia també. Pot insinuar-me lo q[u]e puch oferir y assò anirà inter nos, q[u]e axís nos entendrem millor. En·fin, ja desde ara li renovo totas las mias facultats y fàsiu tot com vulga si no troba dificultat en mos reparos, puix so·lo mateix y seré de v[ostra] m[ercè].
El cobrar de casa Nuix me apar q[u]e lo pro[cura]dor bé pot procurar-o ab lo pretext q[u]e ell ha de pagar al acònomo y ho necessita y, en lo cas de excusar-se, me’n podeu donar avís q[u]e discorrarem com ho davem facilitar, com és molt just, però portem-o bé.
La pº de d[o]n Anton de Pastor, aquesta ja diguí jo al pro[cura]dor que me’n cuydaria jo assí en Berga com, effectivament la cobro tots anys y, axí, no’n pàssin cuidado.
Quant me respondrà me podrà insinuar si al arribar jo en Bar[celo]na li vindria a compta lo passar-i v[ostra] m[ercè] y, allí, nos veuriam y, si no li convé, no sé quin reparo ha de tenir v[ostra] m[ercè] de venir a Berga y assí és casa sua ab la matexa llibertat que jo en la de v[ostra] m[ercè] y axò tíngasso per dit per ara, per després y per sempre que vulla. Si’n descuydo de res v[ostra] m[ercè] afagesquin, puix vatx depressa per tirar la carta al correu y, axís, vale. Berga, 7bre. 5 de 1775.
De v[ostra] m[ercè] com sempre,
Joan Baylina
Amich d[o]n Fran[cis]co de Niubó
