Molt s[eny]or meu: ab la que rebo de v[ostra] m[ercè] de 9 agost del corrent any vetx que v[ostra] m[ercè] no ha encontrat subjecte que per mi substituesca lo priorat del S[an]t Hospital, quant jo me·pensava que ab lo que responguí a v[ostra] m[ercè] per conducto del s[enyo]r Fran[cis]co Auxirós, que fou después de haver rebut la carta dels s[eny]ors administradors, una vegada que dexí a v[ostra] m[ercè] lo donar al substitut lo que volgués, hauria encontrat subjecte capàs per cumplir las obligacions del prior y, per consegüent, haver ab això satisfet a la carta dels s[eny]ors administradors, però ab·lo que v[ostra] m[ercè] se serveix dir-me de no haver encontrat subjecte per dit fi y tenint al mateix temps present que·la llicència que tinch de mon superior in scriptis sia ab la condició de deixar al S[an]t Hospital subjecte idòneo, de la satisfació de Su Ill[ustríssi]ma, he recorregut y escrit a Solsona a·fi de encontrar-me algun y, loego tinga resposta, ho participaré a v[ostra] m[ercè], asegurant-se que o·bé per altre o per mi, serà servit lo priorat com és justíssim. Jo espero merèxer de v[ostra] m[ercè] la continuació de sos bons oficis y que me ajudarà en quant puga per mon desempeño donant-li al mateix temps moltas de gràcias per los avisos se ha servit donar-me, com també per lo treball se ha servit pendrer per·a encontrar algun subjecte per substituir al hosp[ita]l. Y quedant molt a la obed[iènci]a de v[ostra] m[ercè], prego a Déu g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na, agost 12 de 1780.
M[olt] s[enyor] m[eu], b[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son més oblig[a]t s[ervi]dor y capellà,
Joan Baylina
M[ol]t s[enyo]r m[eu] d[o]n Fran[cis]co Anton de Niubó
