Amich d[o]n Fran[cis]co: tinch escrit a subjecte li insinuí al carreu passat, que si accepta, crega que v[ostra] m[ercè] ne quedarà molt content. Li oferesch, a més de la abitació de·la casa, 150 ll[iures] en satisfació de la missa y demés obligacions del prior. No me he atrevit a oferir més per no saber lo que actualment està corrent y, axís, fàssim lo favor de avisar-me per·lo correu si ditas 150 ll[iures] annuals se cobran y si se cobra més també pot dir-m’o, perquè si no se acontentaba de esta oferta, segons lo que v[ostra] m[ercè] me avisarà, podria jo anyadir més, puix vetx que (rebus sic stantibus), per quietut de v[ostra] m[ercè] y mia, devem fer-o axís. Loego tinga resposta la·ý avisaré.
En lo cas de recòrrer al s[enyo]r busbe per la reducció de missas, q[u]e segons vetx en sa carta se ha ofert escriurer-o a Roma, serà tot a gastos del mateix priorat, puix v[ostra] m[ercè] no ha de patir gasto algun, suposat que bastanta molèstia ha tingut. Lo s[enyo]r Fran[cis]co Auxirot moltas memòrias y las señoras y jo quedo lo més seu per servir-lo, pregant a Déu·lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na, agost 17 de 1780,
Seu lo r[everen]t J[oan]
[P.D.]: Tenim bonas notícias del camp, de·la salut de d[o]n Galceran y d[o]n Joan sens novedat alguna. Si cosa se innova ja las participaré.
