Amich d[o]n Fran[cis]co: responent a la sua, diré q[u]e Vilaplana se ha vist ab d[o]n Benet, a qui ha dit lo q[u]e havia de·fer, puix ell, en termes de justícia de las parts oposadas, se refereix sempre al assessor, qui, oidas las parts, preveeix, y lo batlle, en força de dita provisió, executa.
En quant al priorat, tinch ben present q[u]e v[ostra] m[ercè] me escrigué que lo s[enyo]r ill[ustríssi]m, havent-li v[ostra] m[ercè] respon q[u]e jo ho havia dexat tot a la direcció de v[ostra] m[ercè], se havia satisfet y may més havia sabut res del assumpto ni ho havia solicitat una vegada q[u]e jo ho havia dexat tot a sa direcció, de qui tinch la major satisfacció.
En quant als censalistas, sian los qui sian, fàcia q[u]e lo pro[cura]dor dònia primer lo pas de atenció a cada·qual en particular y no podent recabar ab esta diligència. Diga que passarà a executar y que ho execútia y, sia lo qui sia, que me escrigan a mi per excusar-se de pagar. Jo los respondré y, desclosa, enviaré a v[ostra] m[ercè] la carta q[u]e, llegida y closa, la farà posar en ma pròpia del pre per medi del procurador. De Mallorca tenim bonas notícias y vol d[o]n Galceran que jo vàgia allà una mesada. No sé si podré excusar est viatge. En tal cas, ja li’n donaré avís. Jo quedo descansat ab v[ostra] m[ercè] y mània, que en tot desitjo complaurer-lo y prego a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na, mars 28 de [17]83.
De v[ostra] m[ercè],
Baylina
S[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Niubó
