Areu: los dinés se’m van acaban[t] y, així, si coneixés que aiges de està mol tems a tornà, se aurà de veure com se ha de·fe[r]. No obstan, pel gasto de casa encara ne tinc per alguns dias, però com·se aige de pagà altres coses (que com pensava que tu vindrias més aviat, los avia fet aguardà fins que·tu aguesses vingut) com són las teulas de la caseta del hort, dos jornals al manobre, un y mitg al Estela, lo guix y va entrà después dos tardes, que va·vení lo boté per apariar lo vigellet [sic] y las botas y també la tia Timboni me ha preguntat moltes vegadas quan venies y hara me·digué que se valia dels dinés que tenia arreplegats per pagar lo catastro, que tot junt puige algunes pesetes. Per això, te escric esta y, juntamen[t], per dir-te com d[o]n Fran[cis]co Recasens y Capatxo me han dit te escrigués, que estan admirats no aiges escrit a un o altre, especialmen[t] d[o]n Fran[cis]co, que siu esperava resposta de alguna cosa te avia escrit y, en lo que se ha esplicat, penso és sobre los domasos, que és lo que per ara se’m ofereix. Déu te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Cervera, 21 de 1767.
Ton germà Anton
[P.D.]: Lo Po te envia la inclusa y diu que es per que no té dinés per pagar las missas y quarto escusado. Lo cost és que ý ha dies que·[e]m fa bullí lo entenimen de las coses que sento dir a la Tresa y al Estela, si bé s’enriuen.
Ara, així com portave la carta al correu lo Capaxo y jo, am trobat lo Jaume pel carré y me ha dit que·[e]l San·Pare li avia preguntat quan vindrias, que ell volia pagà la tersa.
