Po: lo dijous pasat dia 6 del corren rebí dos cartas tuas per lo correu de Tàrrega, la una del dia 19 de agost y l’altra del dia 30. Jo no entench lo que dius de anar luego lo Joseph aquí ab la procura, pues quedarem acordes assí quant anares y, axí mateix, diu lo Joseph quedaren ab lo Tito quant anà aquí, que lo Tito se encorporarie de·la partida y nosaltres firmariem a ell de portar la peció promesa, al que no faltarem en ninguna manera al que s’a promès. Lo Josep per ara no és posible lo poder-i anar, per anar coix per aver tingut un cop ab un dit del peu y no’s pot calsar la sabata, persò, suposat dius en la carta, tal vegada tu vindries, te envio lo cavall per·a que vingas ab lo donador, que jo no arribo a entendrer eixa astoria. Lo demés a·la vista y lo S[enyo]r te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Ballesta y 7bre. 9 de [17]81.
Ton oncle y aff[ect]at,
De Niubó.
D[octo]r Joseph de Niubó.
