Fran[cis]co: la última vegada que lo Po se’n anà de assí digué que dins poch tems arribarie lo despaig y quedàrem que luego de aver arribat me avisarie per·a que lo Joseph ý anàs per firmar la obligació promesa y se’n portarie còpia per poder-o ensenyar si fos convenien[t] y, com avie pasat tan tems, li escriguí per mans segures me escrigués en quin estat estave la depen[dèn]cia y no’m tornà resposta, sino de paraula, que·[e]m digués que al correu de Tàr[re]ga la la trobaria y, avent fet mirar al correu moltes vegades, no-i he trobat ninguna resposta, lo que no arribo a entendrer. Persò envio lo moso per portar sal y per·a que me fasses saber lo motiu que·[e]m cause admiració. He sentit a dir que estàveu queixosos d[e]·mi, que no·us volia ajudar en res, lo que no crech, pus sabeu sempre av[e]m estat constans en firmar la obligació promesa, que·[e]s lo que se’m ofereix. De part de tots racados a tots y lo S[enyo]r te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Ballesta y jené 28 de 1782.
Ton oncle y aff[ect]at,
De Niubó y Thomasa
Fran[cisc]o Anton de Niubó
