Fran[cis]co: torno a referir la resposta de·la carta te escriguí en resposta de·la que tu escrigueres per propi. Diré que suposat volies venir ab lo Ignasi y que ara avies resolt venir sol, per aver anat lo Ignasi a·pendre las aiguas, pories suspendrer que agués tornat y vindrieu los dos, que·[e]m alegraria de veure’l junt ab·los demés y, persò, si trobaves algú que·[e]t deixàs algun bolan enviaria lo moso ab una mula y poríeu venir los dos o, si·no, enviaria lo cavall per tu y lo burro per lo Ignasi y, sobre_tot no vingués sens la còpia autèntica per la nostra seguritat, que an corregut moltes notícias sobre eix asumto y que sie bona lletra y, si pot ser, la informació escriguires al Ignasi quan ere así así volies pendrer per provar com era germà de ton pare, que després mai n’e be y no si pense més y la vinguda no pot eser fins aver pasat 3 ho 4 dies. La fira de Balagué, que s’acabarà lo diumente prop_vinen[t] y lo notari vindrà de Balagué y no se avisarà fins a tenir la notícia serta del dia vindreu o vind[r]às y per jo fes que la carta escriuràs per lo die vindreu la rèbia per mans segures, que diràman fore anar ab l’aire y [el] S[enyo]r te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Ballesta, 7bre. 4 de [17]86,
Ton oncle y aff[ectat]at de Niubó
# Niubó
