No puch deixar de fer-te a mans la p[rese]nt perquè considèrias lo quant me precisan nesesitad y obligacions i, aixís, te dich que los capellans més de un any que me an fet petició y lo atm[inistrador] demana lo quarto y el escusado. Yo no me puch mourer per falta de sabates y ni tinch un trist jacó per lo ivern. Tu vèigias com se deu fer, perquè yo no sé aont so de constipació y cadarn.
25 q[uartera]s blat ý·a a la botiga, 10 càr[rre]g[a]s vi, oli no sé lo que ý aurà y a·my de això lo dia morí lo pare, in pace requiescat, reber-ý 15 ll[iures] que eran mevas. Vèigies la que se a de fer perquè me atormenten y no sé com fer-o. Estimaria regonegreyes los demés reddits, lo que són, puig si llogada tinch la casa creguis que 14 ll[iures] me # de adops y lo anar a Solsona y treballar la fundació 3 ll[iures], 17 s[ous], 6 [diners], lo portar lo S[a]n Christo y una culebra 15 s[ous] y una gorra 7 s[ous], 6 [diners]. Veigis lo que me ha quedat. Yo penso que ve casi just y lo pitjor exposad a_quí·dal sens llogater perquè demane moltes obres y no las vull fer, perquè, primo, no tinch poder, que és d’exò tot y, aixís, fer-te capàs de tot perquè yo estich sense camises, sabates ni casi res, com se deixa de veurer y tu pots saber. En quant al Rafel, si tinguesa diners ya vindria gustòs, perquè # no fa cas may, però luego ne tindré no ý valdran entersesors y por prometer-se que ni un dono de franquesa y aurà yo ara me tinch de fer sabates a fiar y vèigies si és rahó. Però, si te apar, suposad penso tardaràs per discòrrer si és millor lo manllevar-los a # o altre o, sino, me vendré lo vi y oli y garbons. Penso ne faràs # de la rahó y nesessitats mias. Déu te g[uar]de mols any[s]. Cervera, 20 Xbre. 1747.
Lo demés en tu vinguda se disposarà com és just y de rahó,
Ton germà J[ose]ph
