Fitxa de la carta

Bar[celo]na, 9bre. 30 de 1765

Amigo: per trobar-me en lo llit constipat no te responguí en lo passat y, trobant-me ara millorat, te responc dient que, segons lo contexst de la tua, a·par que ets de aquells que, encasquetats en una cosa, no hi ha qui los ne tràguia. Los homens no havem de ser ayxís. Sí que, fet càrrech de la rahó nos havem aderir a ella. No trobaràs tu en tot lo meu memorial que yo demània se dònie est ni aquell lloch a Mora, sí que únicament demano se repòsian las cosas en lo ser y estat que estavan antes del dia 7 del passat. Lo demés és pura narrativa y, per últim, ya te signifiquí, y ara torno a repetir-te, que antes de fer lo recurs me presentí ab lo subjecte que tu sabs y li supliquí me guiàs per lo acert. Assentat ayxò y havent-me lo dit subjecte, no sols guiat, sí fet lo memorial per sa mà, a·par que me haguera portat yo molt mal. Si me hagués apartat de son dictàmen en un àpice y, majorment, havent-me a més ofert de que me afavoriria en tot quant podria lo que no ha pogut per haver-se hagut de ausentar en sa torre per falta de salut, en la que encara exisbeix.

Ab tot, no dexí de replicar-li en algunas cosas y me respongué que no me cançàs, que yo no podia donar lo memorial en altres termes, que en aquells a lo que deguí subjectar-me una vegada que me havia dexat a sas mans, etc. Tot lo que no ignora lo teu pro[curado]r Augirot, a qui no he pogut veurer dias ha a causa de ma indisposició, però nos havem de conferir sobre lo assunto y lo faré sabidor de dos exemplars que he pogut adquirir de nou, frescos y iguals al de Mora y són de un reg[id]or de València a qui S[a] M[ajestat] dona també per la jura los honors de ministre, y de altre reg[id]or de Madrid a qui dona los honors de conssejero. Y, no obstant dits honors, han los dos acistit sempre als ajuntaments en lo mateix lloch que antes tenian, sens haver-sse’ls donat preferència per aquell lo motiu de aquells honors y, ab aquestos adminículos y altras rahons que nos acisteixen molt y molt, resoldrem lo quit faciendum.

Espero lo subjecte dins breus dias per conssultar-li lo quit faciendum en punt de conservadoria, atenent al recurs que tinch pendent en Madrit y, en·conceqüència, te respondré categòricament, però, ab tot, dígas-me tu, entretant, si renunciant yo a ella, ne regonèixes tu o tens alguna probabilitat de que recauria ab tu, pues sent ayxí cregas que se farà lo que no se faria per més que blassonein, pues te asseguro que no me fan mica de por totas sas ideas y estich segur de·que no me donaran al present y per lo esdevenidor, procuraré precaucionar-me.

D[on]a Cayetana ancara la tinch ab una gran fluxió a la boca. Ab tot te saluda y queda, com sempre, per servir-te,

Ton amich ver[dader],

De Perelló