Amigo: ab lo que he vist has aguardat a tenir los despachs de consservador per escriurer-me, que tant desitjava y no dexava de admirar-me molt y molt la tardanza.
Te dono repetidas enorabonas del logro del dit empleo, que ya sabs anelava especialment recaygués en ta perssona, per lo que yo també me las dono, dexant a part lo interessat he estat, sé y seré sempre en totas tas cosas de que a lley de bon amich me dech esperar y espero una bona correspondència.
Estraño que un reg[id]or consservador, etc. no sàpia de què resulta tota pena, multa o partilla, però sia de que sia una vegada que me toca la part y esta la tens tu en ton poder, no repàries en entregar-la a la mare y s[enyo]ra, com y també tot lo que me tòquia en avant com a reg[id]or, que te estimaré me recúllias, miran-te mas cosas com a pròprias, a que sabré correspondrer-te y te serviràs dir-me (entre los dos) lo que entregaràs, no perquè no tinga una pleníssima confianza de la mare, sinó per tirar yo mas líneas y fer-ne lo destino que me acomòdia o que més me convinga (també entre los dos). No sé ab quina conciència han pogut ayxòs s[enyo]rs companys reg[id]ors detenirssem des·de que vas partir de eyxa, que ya farà quatra anys, los gages que me tocavan com a un de ells y, si és veritat, lo que un subgecte me escrigué en temps passat, que fou dir-me que se repartian las mias parts tocants ab lo motiu de faltar-los la part de las borlas.
Dich y han dit altres subjectes de upa de esta que podian menos executar tal cosa ab mi, respecte que estava y estich yo ausent de eixa ab tan just motiu y ab plena llicència del superior y del mateix ajuntam[en]t y, per últim, en las ausèncias que feren los antecessors concervadors ya may sels disputa y menos detingue un maravedis de tot gage o partillas.
Te estimaré que me díguias ab confianza y de arrel lo que y ha de veritat sobre lo assumpto. Ab tot, que sia lo que sia, no’ls dono lo que me han llevat en estos quatre anys injustament, etc.
He passat a casa Augirot y no he encontrat a la s[enyo]ra per dir-li lo que tu me prevens, però tornaré a passar-í y te avisaré lo correu vinent lo que me dirà.
D[ony]a Cayetana y tota ma família te retornan las mem[òri]as y mandar a ton verdader amich y serv[id]or. Mars, 5 de 1766.
De Perelló
Amich d[o]n Fran[cis]co de Niubó
