Vendrell, als 28 9bre. de 1819
Querido Lluís: està molt bé q[u]e se presèntia en nom meu lo pediment de q[u]e te haber fet ceció de tots nostres drets al patrimoni del Arbós per las raons y motius expresa la concòrdia. Me apar vos aureu de portar còpia de·la concòrdia. Al pediment q[u]e se farà en nom de los dos germans no vull si pòsia res q[u]e púguia perjudicar-nos a nosaltres, perq[u]è exclós al dret del Arbós lo Garrich, per conceqüència llegítima seriam igualment exclosos nosaltres, perq[u]è veus lo favor se te ha fet a tu y a tota la casa en la ceció te feren y no sia causa la tal ceció y pediment q[u]e·[e]s fàcia sia en renunciar nostre dret als tali venti.
Tu quant sias incorporat de defensar lo dret, digas lo que·[e]t dònia la gana. Pots fer mèrit de·las millor[s] rahons tínguias per batrer lo Garrich, però en nom meu no o vull, perq[u]e podriam tu yo renyir y, allavoras, també o pagaria lo meu germà, q[u]e si feu la renúncia saps q[u]e se deu a mi y fora causa de q[u]e perdia lo seu dret, que lo meu modo de pensar és salvar lo dret al meu germà a mi y a tu. Es mateix correu escriuré al s[enyo]r Pallós de q[u]e nosaltres habem concordat ab tu com ó veurà en la concòrdia, q[u]e jo mi després de tot ab las reservas q[u]e expresa la concòridia, q[u]e de aquí en avan[t] conèguia per dueño dels meus interesos al patrimoni de Freixas del Arbós a tu y q[u]e ab tu se deu entendrer en tot y per tot y, per lo cas q[u]e no rebés carta mia a causa de extrebiar-se, servèsquia esta per son govern.
Que ara se ha mogut un nou plet a instància del nostre cunyat Garrich com o veurà ab las lletras que remeto, q[u]e jo vull afavorir en lo posible sia al meu nebot Lluís Freixas ab lo modo q[u]e expresa la concòrdia y com la concòrdia diu q[u]e, en cas de mourer-se algun plet contra lo patrimoni cedit, tínguia lo cecionar-i obligació de defensar-o. Vull q[u]e se fàcia un pediment en nom meu, q[u]e habent fet jo ceció del bens ab meu nebot Lluís, q[u]e demana lo meu cunyat, ab la concòrdia q[u]e se acompanya, q[u]e ó demània a ell, q[u]e ell li donarà lo q[u]e la lley declària per just y no res més q[u]e púguia perjudicar ni a mi ni al meu germà, d[octo]r Ramon, q[u]e som los q[u]e habem concordat. Que en quant al plet de·las 500 doblas, q[u]e se entènguia ab lo meu nebot dador de esta. Te envio las lletras del Garrich. Los deu dias són peremptoris, vas reber las lletras per li porteu de Vilanova lo dia 25 del corrent mes. Ab això no dexeu pasar la dilació. Tan recados a tots y mana de ton oncle.
Josep Freixas
P.D.: no te envio las letras perq[u]e he sabut q[u]e lo meu germà és al Arbós y no se si se·li an intimat iguals lletras.
