Germana Anna: per Pere Escofet rebo la tua y les llansols y cuxinera junt ab lo sistell. Vetx lo encàrrech de caputxas y frioleras. Ja veurè de enbiar-ó tot y si·no pendràs lo que·ý aurà. Ja te abia dit que de la caputxa no me’n bolia cuidar perquè jo no puch anar-í y D[on]a Ma[ria]na com no·[e]s tracta ab ningú tanpoch yx ni-ó pot fer mirar fins que Déu bulla. Tu sempre ás de ser doctora. Vetx lo que me dius del oli y, no entench lo que dius que del nostre ne podriam bendrer 12 botas, pues jo boldria que n’i agués més per guardar-lo y axís no pènsias a bendrer-ne cap gota perquè conbè axís. Me diràs si la mara a menester diners per casa y si acàs no se pot esperar fins a últims de juny o primés de agost digas-m’o, que bon faré donar. Si podeu pasar no enbieu a sercar blat ni res a Vilamaculum, perquè ara pasarem los comptes ab Martí y crech q[u]e estarem yguals. Tu dexar-me fer a·mi y abísam lo que se aja manaster, que no faltarà res y tot yrà vé, si Déu plau.
La Aneta patita posa den[t]s y està naguitosa però sempre molt mona.
Diu la germana que antes de corpus a menester algunes canas de puntillo y, axí fes-lo luego. Recados a tots y Déu te g[uard]e m[olt]s a[ny]s.
Bar[celo]na, a 16 de maig de 1756.
Ton germà que t’estima.
Escofet
