Caríssim nebot meu: ab la tua apreciada que rebí del 29 de 7bre veig estàs afligit ab molt motiu y me compadesch, però també veig lo gran motiu que tens de consol en la vida arreglada y mort preparada que me participas de la nostre estimada muller y neboda respective, la Maria Lluïsa, que en Déu descanse.
Podent-la piament tenir per justa podem consolar-nos que Justi autem in perpetuum vivent.
Lo estil de la Divina Providència és entretexir las penas y consols la vida dels que estima. També no’s pot servir de lestitiu.
Jo ja la encomanava a Déu perqe. ton pare me ho havia participat y are més perque me ho demanas y, com són pobres las mias oracions, la encomano a las oracions de altres personas pias. Saludo ab tot affecte a las monjas y als 5 cinis, Thomàs y Sisó si son ab tu y tots podéu disposar ab tota llibertat de ton oncle que te estima.
Barraquer y de Camps, pre[ve]re.
