Querida germana: tas cartas són tant tardas que me mortifican. Jo no tinch sobrat temps y basta abisar la salut.
Te participo com a la criada que tenim li á exit un partit per casar-se ab un forné que diuen té moltes doblas. Ara se prenan informacions y, si son bonas, és precís contribuir encara que nos serà de gran perjudici que se sepària de nosaltres, respecte que aquí no·ý á criada de profit y per·qui té poca família, si·no és bona y fiada està exposat a mil lances.
Sebastià Palau té una miñona de 13 any[s] y me á dit que me la portaría desde Puerto Real que abita y, si pot servir-nos, la pendrem pues sempre serà dels nostres y se podrà tenir seguretat, encara que és carregar-nos ab una obligació, si·bé que lo parentiu pot suplir lo demés.
Cuida la mara y saluda la germana Serafina y demés.
Al primo Escofet no escrich perquè no·ý á temps abuy.
Crech dintre curts dias podré pasar ab tota la família a pasar alguns dias en S[a]n Lucar acompañats de d[o]n Miguel Quintana, que saluda la mara.
Quedo per servir-te mentre, prego a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Cádiz 16 de abril de 1765
Ton germà que més te estima.
Escofet.
[P. D.]: Manuela y la noya te diuan tantas cosas y tanbé per la Aneta patita.
