Querida germana: me és tant estrañ ton silencio en esta ocasió que no puc tollerar-lo.
La mort de la germana Emaranciana, me causà tal sorpresa e inquietat[sic] que encara no estich restablert. Tu tens part de culpa perquè podías antes del estrago aber-me avisat de la indisposició.
Espero que la Divina Providència aurà donat resignació a la mare y demés, ab forsas per encomanar la sua ànima a Déu. A esto contribuesch com puch, pues és la única proba de la demostració de la estimació.
Cuida la mare y saluda de nostre part a Serafina, quedant en lo interín pregant a nostre S[enyo]r te g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Cádiz a 23 de 8bre de 1764.
Ton germà que més te estima.
Escofet.
