Febré 8 de 55 nº 2
Do[ñ]a Alberta, rebo la tua carta de 12 del corrent y ab est he sabut que d[o]n Carlos havia arribat bo en exa sa casa. De lo que me’n io alegrat moltíssim. Jo ho passo bé, a Déu gràcias, en companyia de la Francisca y del Po. Per ara fas Quaresma y no me fa novedat alguna y axí confio ab lo favor de Deu de que la podré fer botà. Tu, si te trobas algo indisposta del bantrell, pots péndrer alguna cosa llaugera, per·a netegar lo bantrell y aixís se te adobarà.
En quant a·lo que me dius del notari que avia de anar a Lleyda per péndrer lo testimoni del canonge Pastoret y que se’n feya trenta pessas de cuyt, és veritat y avia de ser en Lley[d]a lo primer dia de Quaresma, a·hon avia de asistir-i Carlos, pues avian quedat axí y axí penso que Carlos y aurà anat, pues axí ho avian convingut. En quant a·lo que me dius de las sent lliuras per las obras que se han de fer en exa ta casa, te dich que lo entreguí a Carlos lo dia que marxà, sent y dotsa lliuras per fer las obras que ell me las demanà y són dels diners que jo li guardaba.
També li entreguí vint-y-sinch lliuras per compta de la penció te fas del teu dot, que las restans 25 ll[iures] las hi entregaré al cobrar del s[enyo]r Ramon Gassol y axí i pots dir que ja té las sent y dotsa lliuras, que fasse fer las obras luego. Lo Po està guapo y dorm ab mi, está molt alegra y ja no pensa ab son pare. Cada dia lo fas pentinar y axís no tens que passar-me cuydado. Me donaràs recados a Carlos. Si vols res, avisa, que te cerviré. Deu te g[uar]de m[olt]s anys. Barcelona y febrer 15 de 1755
Ton oncle gsd
D[o]n Manuel de Costa
Naboda mia.