Fitxa de la carta

Mol s[enyo]ra d[oñ]a Alberta, tinch rebuda la de v[ostra] m[ercè] ab tot aprecio alegran-me sumamen de la salut de v[ostra] m[ercè], noys y noya y demés. Participo com d[oñ]a Teresa Pujalt està mala y jo la judico més mala del que ells pensan. De la part dreta se és llagada y se és encangrenada, ayí tingué gran febra, vuy no és tanta. No demana tabaco, no pot menjar y no té ja aquellas impertinèncias o manias y, quan antes no volia jàurer del costat dret, ara se li fa precís lo jàurer y està mol quieta. D[on] Joseph major també jau, però no és cosa de cuidado. Tots saludan a v[ostra] m[ercè] y demés y d[oñ]a Teresa diu la encomànie a Deu.

Los papers de casa Gassol no los em acabat de mirar tots, però fins ara no havem trobat lo testamen de Joan de Rialp. Jo en dits paper trobí lo testamen de Simon de Rialp, lo qual constitueix hereu universal de sos béns a son fill Pere Anton Rialp y a sas libres voluntat. Esta semana los acabaré de mirar y donaré avís a v[ostra] m[ercè]. Estos dias la part contrària, per lo s[eño]r Gassol, feu tràurer lo òbit de d[o]n Carlos, que de glòria gose, aixís me ho digué lo s[enyo]r r[everen]t. Altra persona me digué que avia hoït a dir a la s[enyor]a Antònia Monner que se admirava que v[ostra] m[ercè] no la agués anada a trobar, que a ella li sab mal de continuar la causa y que, si v[ostra] m[ercè] y fos anada, se aurian compost amigablemen.

Mossèn Joseph Pocorull diu que un·dia de estos ha de anar a Barbens y tocarà alguna espècia de açò ab la s[enyo]ra Monner per véurer quin ànimo té. Las 40 ll[iures] del s[enyo]r Fontaner encara no me las an entregadas, que, com me adverteix lo sobre_dit Fontaner, me las ha de entregar Gassol después que est las aurà cobradas de Moronda. V[ostra] m[ercè] no las entregue fins que jo las tinga, que ja li’n faré avís. Diga’m si ha escrit a d[o]n Joseph Rabert per la llavó del cànem, pues que lo fems ja és al farreigades per fer lo cànem. Suposo que los noys són al colegi y que la noya los enyorarà, però no la enquietaran, Deu vulga, que se aprofiten quan la vingan a véurer. Los saludarà de ma par com·y també als demés de ma obligació. Tots los apacionats retornan a v[ostra] m[ercè]las memòrias y jo quedo com sempre al manar de v[ostra] m[ercè] Anglesola y febrer als 11 de 1761.

Son més apacionat Ramon Garriga, p[reve]re

M[olt] I[l·lustre] d[oñ]a Alberta de Rialp y de Solà