Amich m[ossè]n Ramon, convé per·a calmar gran tempestat y perturbació en que’m trobo que luego de rebuda aquesta fassa las més vivas diligèncias per remétrer cent lliuras, al menos, al Ramon ab tota puntualitat, perquè segons veu v[ostra] m[ercè], des·de que la mare és morta, que al cel sia, solament se ly han enviat (segons me sembla) tot lo mes sexanta lliuras y la mare disposà en son testament que se ly’n enviassen cent cada any. Aquestas y altras consideracions me fan portar pressa per la composició. Lo demés llargament per lo correu. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s.
La Maria Antònia saluda a v[ostra] m[ercè] ab tot affecte.
Son amic y servidor, Joseph Rialp
Encara que sàpia péndrer-las a censal se ly han de enviar ab la esperança de que estant en millor estat las cosas se ly enviarà major subsidi.
