Cervera, juliol 11, 1785
Amich m[ossè]n Ramon: és molt del cas que v[ostra] m[ercè] se apartés-i de Barcelona, havent-i espargida la verola y de mala espècie. Per assí està ja assentat y convingut que’l nou mèthodo de Masdevall seria efficacíssim per·a aqueyxa espècie de febre y erupcio pútrida y crech se practicarà luego que la occasió se presèntia.
Ara lo d[octor]r Rojas està imprimint sa dissertació, que ha agut de compóndrer per la opposició a la càtedra de prima vacant per la jubilació de Andolfo, que és sobre verolas, a·hont estableyx y proba aquest punt. Ja me escriu lo d[octo[r Fran[cis]co que ha ajustat ab lo r[everen]t Tubau lo prompte despatx de·la causa, de manera que diu [que] pensan tenir-la llesta, tal vegada, dins dos mesos. Jo prou crech Tubau serà bon medi, però voldria que v[ostra] m[ercè] per tràurir-me a mi de tot escrúpol, arribàs un dia a Barcelona luego luego [sic] y ab lo d[octor]r Bages o d[octo]r Blanch o R[evere]nt de Cornellà, o altre de sa satisfacció, consultàs lo punt ab tot sigil·lo, ço és que nosaltres, la vegada passada, per haver-nos referit persona fidedigna que un criat major de un ministre ly avia dit que la altra part avia offert a la muller del seu amo quinse o setse doblas de quatre, doblàrem la quantitat, no callant que lo subgecte que nos cominicà aquesta espècie digué que, encara que lo criat ho avia dit, podia ser no fos veritat. Que lo any passat un dels mateyxos padres me digué a mi en Cervera, a·hont se trobaba per tractar del ajust, que los cohereus ly escribian que, si jo avia guanyat la primera sentència, ja sabian quins regalos ly avia agut y que ells sabrian fer a·tòrce tant. Açò jo consultí ab theòleg de satisfacció y’m digué que aquesta amenaça de ells me donaba a mi gran llibertat de obrar.
Jo ja fas confiança de la perícia y rectitut de v[ostra] m[ercè], però, com sé que en causa pròpria la passió pot enganyar y traspintar las cosas als més justos y prudents, perço vull per ma quietut que consulti-u ab altras. Jo penso que tots aquestos passos no impediran lo que jo secretam[en]t, vaja entretenint conferèncias de ajust, perquè, si aquest sens proposaba ab alguna ventatja, açò seria lo millor·i pagaríam nostres deutes, arreglaríam nostras cosas, posaríam las trenta mil lliuras al banch nacional, nos produhirian lo menos a set per cent que foren dos mil y cent lliuras y camparíam com uns reyetons. Penso també que las conferèncias de ajust que entretinch no se oposan a que donem dits passos, perquè la causa vaysa avant y tinga bon despatx en cas que’l ajust no tingue lloch, perquè lo any passat ja’ls advertia que, fins a estar convingut, la causa avia de córrer y no sempre he obrat bayx de aqueyx concepte y, encara que sempre no renovi a aquesta condició, crech que prou la <la> podem tenir per sobreentesa.
Axís una de dos: o véurer per medio lícits repecte de nosaltres que la causa pètia luego o ajustar-nos aviat, perquè, altrament, estam ab grossa nébula, sens un quarto y anam ja a Manlleu, perquè Gavarro no ha pogut véndrer oli y los gastos que han occorregut han estat crescuts per més que se ha fet lo possible per estalviar. V[ostra] m[ercè] hauria de véurer luego de rebuda aquesta de entregar, si pòdia, cent lliuras o la quantitat que pugués al administrador de salinas de Barcelona, demanant li despatxàs una carta de pago a mon favor contra lo administrador de aquí, d[o]n Fran[cis]co Castells, qui en vista me entregaria igual quantitat, conforme axy entre’ls dos se ha convingut. Ja veu que és necessari perquè se ha de pagar al adroguer y lo lloguer del mars que encara se deu.
Jo penso partir a Anglesola demà o demà passat a donar una vista al bàtrer. La Maria Antònia no pot anar-hi fins passat Sancta Ana y encara, si·no plou antes y lo calors no minvan, no sé si podré convenir que hy vaja, perquè tothom beu aygua del pou de Gassol y ella, que no està acostumada a semblants ayguas ni a béurer-la calenta ni als sols de Urgell, segons me han dit los metges, temo que no s’y emmallaltesca. Diu també que se despertan las febras acostumadas per alguns pobles de Urgell, especialment per la ribera de Sió y Segria, no obstant, per gens que\'s puga, a lo menos una quinsenada se haurà de passar en Anglesola, per fer una novena a S[an]t Pau que prometérem. Ara és allí (lo que v[ostra] m[ercè] ja deu saber, lo s[enyo]r dagà ab lo notari Cantons rebent informes). La oca ja cuydarà de portar-la a casa Angeli, lo d[octo]r Cayetano Pla, a qui ho escriguí. M[emòrie]s a tots y v[ostra] m[ercè] y demés rèbian-las de part nostra. D[éu] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].
J[ose]ph Rialp
