Anglesola, juliol 13, 1785
Amich m[ossè]n Ramon, vuy al matí he arribat a aquesta benefactora casa de Pujalt, a·hont penso estar, ab lo favor de D[e]u N[ostre] S[enyor], fins al dissapte a la tarde. Ja me he començat a informar, per Fran[cis]co Gavarró, que me ha acompanyat, de la collita y he sabut que, g[ràcies] a D[eu] n[ostra], encara que poch, és ben granat lo blat y que’ls cànems van bons, als quals ara mateyx temíam no’ls vingués forta plaga, perquè, començaba a càurer alguna pedre, encara que menuda, però ab lo favor de D[eu] N[ostre] S[enyor] y auxili de la S[anta] Creu, tot ha parat en una gotellada. Ly suplico que practíquia, ab la mayor prestesa possible, que practíquia luego la diligència que en lo correu passat ly encomanaba, fent-se càrrech que se usa de tota la economia y estalvis possible, de manera que Maria Antònia may se atreveyx ni a fer-se algun plateret per ella extraordinari sent axís que ly convé molt.
Se deu al adroguer y al procurad[o]r de Monserrat lo lloguer. Ara és menester tenir un poch de ànimos, suposat que un prompte ajust o una dicisió total no estant lluny. Lo demés ja ho dich en la del correu passat. V[ostra]·m[ercè] divertescas per aqueyxas fons y bosquets deliciosos. Assí hy ha gran falta de aygua y tothom acut al pou de Pons y del convent, açò me fa molta por per permétrer que Maria Antònia hy vinga, q[u]e no està acostumada a ayguas de tant dolent qualitat.
D[éu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s.
Son amich·y·ser[vi]d[or], Rialp
