Ficha de la carta

Cervera, juny 11, 1786

Amich m[ossè]n Ramon, per aver estat ausent a acompanyar lo·Jaumet a·S[an]t Pelegrí de Biosca, no puguí respóndrer a la de v[ostra] m[ercè]. V[ostra] m[ercè] està molt equivocat si pensa que jo patesch de carrera y que no consulto y medito primer mas resolucions. La anada de Maria Antònia la consultí ab qui debia y la aprovaren y no és menester que sempre anem mudant de parers a cada cosa que cada hu nos diga, com lo pare y lo fill que portaban lo ase a fira.

Ab tot, fet càrrech que la obra és fresca, la habitació poca, la gent molta y Maria Antònia prenyada, sols arribarem a·Montserrat a·hont, ab lo·favor de·D[eu] N[ostr]e S[enyo]r, partim dimars junt ab Maria Isabel, que sols té tres semmanas de temps per paseyjar.

No és vagilla de sexanta lliuras la que encarreguí a Grases, sinó que usaba per joch de aquest nom y volia dir terrissa per·la cuyna, y acís ho entén Grases, puig q[ue] sempre parlaba de cuyna de barro &c.

No sé com Parrellas poden imaginar que vull tirar lo patrimoni per terra, quant en voler comprar a carta de gràcia la casa no·fas més que executar lo consell de Ramon, qui ja sabia que los comuns no bestraurian lo diner sens percebir pensió, però, ab tot, açò no és pèrdua, perquè la conveniència és gran, és més barato lo lloguer que lo actual y en aquesta tenim mil incomoditats, gasto y falta de lloch.

Grases sols té en son poder mil y dose dos mil do-centas lliuras a poca diferència i aquestas encara escantelladas, per lo que aquí se deixà a d[o]n Pere. No podem quedar sens diners, puig que Anglesola res nos produeyx en aquest any y no sabem en S[an]t Genís quina cullita se farà. Avem de menjar i víurer ab la decència possible. Lo millor seria lo que ja diguí, torno a dir y diré sempre y en açò me pensaré acertar. Açò és véndrer la casa de la Portaferrissa, esmerçar lo que se agués menester en S[an]t Genís, donar part del dot al Jayo Bufalà que me’l demana y, lo demés, posar-ho en negoci de sedas o semblant y creyam que, fins que negociem un poch, sempre tindrem neula. Bona és la agricultura, però sens la negociació, és manca, per més que pondérian las casas, no donan a més de tres per cent si bé se conta. Ab lo temps del que se ha de cobrar y del que redituaria lo negoci podria comprar-se’n de millor. Jo venero son parer, però may me faràs creure lo contrari. Crega’m, ly dich y me benehirà.

Son amich, J[ose]ph Rialp