Ficha de la carta

Cervera, juliol 10, 1786

Amich m[ossè]n Ramon: veig per la de v[ostra] m[ercè] la tristesa que ly occasiona la soledat y poch consol que per aquí troba, lo que Maria Antònia y jo havem sentit moltíssim y axís, si v[ostra] m[ercè] vol que vinga algú a fer-li companyia, sia lo Jaumet o algú de nosaltres, o bé, si vol algú del servey per estar millor assistit y obehït, avísia, que luego lo tindria aquí. Me donà també gran pesar lo que diu del Pere y de que hy haja tant poca esmena y de que aja fet tant poch cas dels avisos que jo ly vai donar. Podrà a ell dir-li que cada dia tinch novas notícias del seu poch mirament en continuar ab tanta murmuració y escàndol del veÿnat y parròquia y, no obstant las moltas queyxas dels pàrrocos, lo tracte y freqüència ab la Mònica. Que encara que ab certesa no sàpia cap fet que sia lo últim extrem de maldat y misèria a·hont porta una continuació obstinada a pesar de las veus y avisos de·las personas que bé lo volen y a qui deuria obehir, no obstant, tinch per parts certas indicis, y majors y molt més fondos del que ell se pensa, per presumir-me qualsevol excés ab fonament. Por lo que, no podent jo permétrer que una persona que està en ma casa y que se sustenta de part de mos béns offénguia a·Deu N[ostre] S[enyor] ab tant descaro o dònia ab motiu que murmurar de sa conducta y servèsquia de escàndol als estranys y de tropes y causa de dissencions y malas voluntats en sa família y, desitjant també en quant me sia possible procurar per tots camins la salut eterna del mateyx Pere y recobrar-li lo bon nom y opinió en què avia estat fins ara, estimaré que ly fàssia present que serà lo major disgust que’m puga donar, si·no romp aqueyx tracte quant antes, fent que ningú lo vègia freqüentar aquella casa ni detenir-se en paratge algun a conversar ab lo dit subgecte, y que, al contrari, me donarà la major complacència y me dexarà molt obligat, si no sols se’n aparta enterament, sinó que procura que en la casa de la obra pàssia a habitar-la altra gent, lo que a ell ly seria fàcil, puig que tanta mà y cabuda té ab los que gobernan; que, altrament, si ell no posa esmena en aquest particular, me veuria obligat en conciència a préndrer alguna providència molt dolorosa a ell y a mi y a tots nosaltres per lo bé que ly volem.

Ja està firmat lo acte de compra de la casa y vinya de Grau per tres mil quatre-centas lliuras: dos mil cinch-centas per la casa y, nou-centas, per la vinya. Ara falta que lo procurador del s[enyo]r comendador de la comanda de aquesta ciutat, qui és T. Oriol, que cuydaba de Barillon, nos concedesca la gràcia de·la·fadiga y lluhïsme, sobre que podrà parlar al s[enyo]r Joan Angeli, a qui escrich. Tothom diu que havem fet molt bon negoci, la vinya té més de 8 jornals y, a més dels ceps, té 6 noguers. M[emòrie]s de part de tots

Son amich J[ose]ph Rialp