Cervera, juliol 16, 1786
Amich m[ossè]n Ramon, molt nos alegram de que ja, g[ràcie]s a·D[eu] N[ostre] S[enyor] y a sa Immaculada Mare, ly haja tornat la salut y lo apetit, que de aquesta manera passarà un poch trempat aqueyxa soledat. Aquí tots, gràcias a·Deu N[ostre] S[enyor], estam bons, bé que un poch aturdits ab las fortas pregàrias que es conclogueren lo divendres, en què isquè lo S[an]t Christo de·S[an]t Antoni, que junt ab lo S[an]t Mysteri, bayxaren a S[an]t Francesh, com se feya antiguament. Durant la professó funció de las cinch del matí fins a quarts de una, no faltaren los ninivitas o sachs de Montmaneu y apòstols de·Talavera, bé que ara, uns i altres, són de Cervera. Las donas que anaban ab vestits de mantells y blancas y escabelladas passaban en la nit, quant tornà a·S[an]t Antoni lo S[an]t Christo, de dos-centas y vint. Fins ara, no havem alcançat lo benefici que desitjam de la aygua, però sí las llangostas se moren o se’n van apar, que lo desterrar aquesta plaga importa més al present que·la aygua, no obstant que apenas tenim la necessària per·a béurer y, si no fossen los dos cantir de la Universitat, no sé pas com ho faríam. Gràcias a·Déu que en la casa de Grau ne tindrem bona abundància.
Lo lluhïsme penso que és poca cosa y tot lo que sia és ja convingut en lo acte que servesca en aument del preu y axís nosaltres no hy perdrem res. Maria Isabel, que avuy ha enviat lo Francisco·Pagès ab un xay, encomana que v[ostra] m[ercè] ly fàssia fer una cuyta de xocolate, que no sé si ella ja ly encomanà, y nosaltres # nos quedaríam las quatre o sis lliuras que avuy los avem de enviar. Si a·v[ostra] m[ercè] ly apar que podem salvà consciència differir la forta, però necessaria correcció, per lo motiu que v[ostra] m[ercè] expressa, que’s differesca per pochs dias, però, si veu que_n’ha de resultar offensa a Deu N[ostr]e S[enyo]r y que se evitaria aquesta per medi de [al]tras comminacions, fulminar-les-hi luego.
Jaumet ha estat dos dias ab una forta diarrea y molta debilitat de palsos que nos daba cuydado, però g[rà]cias a Deu, ja està libre enterament o casi. Ja veig los motius que v[ostra] m[ercè] té de no acceptar·la companyia de algú, pot ser que·jo vínguia per·lo setembre, perquè, vehent que serà tal vegada molt més expedit que jo arríbia a Vilafranca a fer revalidar los capítols, que si se ha de fer per medi de procures, y vist que Pelfort desitja molt que\'l vayja a ohir, en tal cas, a primers de setembre donaria la volta cap a S[an]t Genís, veurem la Maria Antònia que hy dirà. Demà tal vegada arribaré a Vallbona, a·hont me ínstan molt d[oñ]a Theresa y d[o]n J[ose]ph Anton Moyxó que hy arríbia, los quals hy partiren dissapte y, dissapte vinent, tornaríam. No tenim cosa particular de nou, lo noy està bo gràcias a·D[eu] N[ostre] S[enyor] y alegre.
Aquest hibern ja podrà v[ostra] m[ercè], ajudant D[eu] N[ostre] S[enyor], divertir-se ab lo hort que, si lo enjup se apària, bastarà per verduras y flors. Maria Antònia saluda a v[ostra] m[ercè] ab tota expressió y, de part dels dos nostras, saludi ab tot affecte al s[enyo]r d[octo]r Pau, en primer lloch, r[everents] p[ares] de S[an]t Geroni, especialment p[are] Vilardebo Bolart, p[are] Prior, p[are] Zeferino, p[are] procurador; també al Pere, s[enyor]r Joseph Lleopart, s[enyo]r Quirse y demés y al pobre Gervasi no’l dèxia, a qui veuré de enviar una mida del S[ant] Mysteri. D[éu] N[ostre] S[enyor] G[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s.
Son amich y servidor, Joseph Rialp
Amich m[ossè]n Ramon
