Cervera, juliol 27, 1786
Amich m[ossè]n Ramon, no hy ha com continuar ab las caponadas poch substanciadas y que sens escrúpol qualsevol dia de Quaresma y encara serian vianda bona per los dejunis que feyan los antichs pares del desert, segons se veu, no és menester caldo de mussols per·a formar lo apetit, sinó que basta aqueyx remey més fàcil de trobar y menos fastidiós.
Lo s[enyo]r Joan Pau Cirera de Granyenella, germà del s[enyo]r rector de aquesta ciutat, me vingué a trobar per·a supplicar-me si ly podria jo dexar sis-centas lliuras fins passat Nadal, las que ell necessitaba per·a acabar de completar la suma de set mil lliuras que importaba lo preu de unas terras en lo mateyx terme de Granyenella [que] avia ell comprat. Jo ly responguí que estaban ja casi gastats tots los diners que en la primera paga àviam cobrat y que sols quedaban unas set-centas lliuras per cobrar, quals estaban destinadas per·a·que v[ostra] m[ercè] las empleàs en las obras de S[ant] Genís, que lo que únicament podia jo fer era escriurer a v[ostra] m[ercè] per, si lo estat de·las obras y partida de diners ab què v[ostra] m[ercè] se trobàs, permetian lo aguardar-se fins passat Nadal, que, en cas pugués ser, que a_las_horas procuraríam que quedàs ell servit. En atenció de tot açò, parlant ara ingènuament, dich que desitjaria complàurer a dit s[enyo]r, ja perquè lo tinch tractat de molt temps y saber que és home de crèdit y de molta hasienda, ja també per ser germà del s[enyo]r rector. Axís, sí v[ostra] m[ercè], com me escriu en la que ara per aquest correu acabo de rébrer, cobrà del hermano y no ha de menester los diners per ara, podríam deixar-los al s[enyo]r Cirera, però, si per rahó dels gastos de las obras, especialment del que se hy ha afegit respecte de la paret del frontis, en tal cas respongam escusant-se ab bons termes, de·manera que’l interessat, junt ab lo verdader desitx que tenim de complàurer-lo, veja la precisió que nos ho impossibilita de cumplir-los. Altrament, me apar molt bé de la paret de la exida que estarà més reparada y decent, y no ly sàpia mal lo de la part frontera, encara que sia major gasto, perquè convé un poch que la casa fassa goix perquè Maria Antònia hy estiga més gustosa y estich molt content de que ly agradàs tant lo terreno, de manera que, sempre que lo calor o falta de aygua la mulestan, diu que pensa ab S[an]t Genís.
Molt celebro lo triumfo que Deu N[ostr]e S[enyo]r y Santíssima Mare han concedit a v[ostra] m[ercè] contra de aquellas immundas y cruels bèstias infernals que atormentan al pobre Gervasi, per qui, si me la portan, enviaré avuy la mida del S[antí]s[sim] Mysteri. Veurem si’l Pere se esmena ab lo medi que pendrà lo s[enyo]r rector y, si no, passan a las terribles comminacions.
He estat ab d[o]n J[ose]ph Anton Moxó tres o quatre dias en Vallbona y estiguérem un dia en Poblet y pujàrem a la Pena. Me dexà pasmat aquell monastir y ab ganas de tornar-i tinguérem la taula del s[enyo]r abat. La cullita de Anglesola, encara que dolenta, per nostra part és bona. M[emòrie]s de part de Maria Ant[òni]a y demés. Saludo a·tots. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s.
Son amich, Jose]ph Rialp
[Afegit a l\'inici de la carta:] Ja envio la mida del S[antí]s[sim] Mysteri p[e]r Gervasi, que hy tinga ferma confiança y devoció
