Cervera, agost 27, 1786
Amich m[ossè]n Ramon: bons estiguerem gràcias a·Deu N[ostre] S[enyor] en Anglesola y nos proba a tots bé, encara que no falten allí algunas tercianas que han treballat prou a·m[o]n gendre, d[octo]rs Colom, pare y fill Berònich, s[enyora] Teresa Pons y altres. Jo ab una lliura de kina que me havia fet portar de·Barcelona y qual me envià lo d[octo]r Jaume Esteva, doní la cura a molts després de·D[eu] N[ostre] S[enyor], tals foren lo Colom fill, que solo ab xupar los canonets quedà libre, tal lo Berònich y espero que en la s[enyor]a Ponsa y dona del Mariano del arrendador haurà produhït lo mateyx favorable effecte.
Jo so[c] del mateyx dictàmen de·v[ostra] m[ercè], que, encara que se pledeygia, se pot córrer ab bon conformitat y harmonia. Jo vas empéndrer fortament al Xinxó y Fran[cis]co Gavarró sobre lo punt de las robas y cera de la Iglesia, perquè lo negar y escaseyjar res de açò, que contribueyx a la solemnitat del culto, és únicament encara·q[ue] per ignorància no ho comprengan ni desítgian acis és esbravar-se contra Deu N[ostr]e S[enyo]r. En los arrendaments no se ajusta lo que antes se feya ab un paperet separat que era la cera que lo arrendador, a més del preu, avia de·donar per lo arrendament, donant per causal que açò no pot fer-se en virtut dels decrets del s[enyo]r intendent, però, si antes de rómprer usant de aquella loable cautela, se feya, perquè no se ha de·fer-se ara? La confraria de S[an]t Esteve està també disolta y lo dia de Minerva solo isqueren quatre atxas a acompanyar a·Sa Magestat. Açò responen que és perquè lo batlle prohibí als fadrins que ballassen y ells, sens lo ball de a·hont diu que trauhen alguns diners, no volen o no poden donar cera ni tenir confraria. En quant a las robas, ja las dexan ara a la disposició dels ministres del altar y, en la cera, si’hy posarà remey quan se fórmian novas tabbas, que ara no pot ser. Per lo menos, si no podem per ara recabar més ni posar pau com desitjam, però me falta a mi intel·ligència per·a exhortar-los y auctoritat y potestat per fer-los obehir, si logràs que la casa del S[enyo]r no·fos tractada ab menyspreu y descortesia.
Tinguérem en Anglesola lo susto de que la cuynera Teresa Hortolana nos bolà a las escalas del corral y al corral mateyx, cayent per la porta balconera de·la sala de detrás a·hont los travesers tot just se aguantaban. Quedà molt magollada de cap y coll, però sens trencar-se ni rebentar-se cosa alguna y ab dos sangrias y altres remeys la tenim, gràcias a·D[eu] N[ostre] S[enyor], llevada.
Los mitjers se portan bé, gràcies a·D[eu], però molt endogalats ab Gavarro. Se han cullit dos-centas quarteras entre tots grans partidoras, me ho ha entregat tot, però luego he agut de dexar-li onse quarteras per·a véndrer-las y pagar al Guarro de Tàrrega lo ordi que ly debía y se ha de véurer que tingam botigas y picas de oli separadas, perquè, encara que és lo Francisco fiadíssim y no’m defrauda un gra, ab tot, la opportunitat de valer-se de tota la cullita junta per·a subvenir-se fa que vàgia ell menos retingut y se endeuta més, lo que no faria si havia de venir a buscar la gràcia de quartera en quartera. Açò mateyx confessà lo Joseph, son germa, qui te ajustat son casament ab la filla de Maria y axís m’ho participà. Se’m quexà de que ell treballaba molt y que ly agrahïan poch y que sols se ly avian donat en dos anys cinch quarteras de ordi cada any, sent axís que (a·no enganyar-me, me digué) que avia quedat convingut entre’ls dos germans que se sembraria un trosset a son compte per cubolejar, encara·q[ue] ja veig que los anys han vingut molt dolents y que lo Fran[cis]co y sa família, ab grans treballs, poden passar. També me han dit que·lo Fran[cis]co treballa poch y que fa fer las feynas per altres, lo que a ell lo arruïna més y podria ser-li de gran estalvi si ell mateyx s’ho guanyaba. Ell se haurà de véurer de donar-li algun trosset quant Joseph se càsia, v[erbi]g[ràcia] lo Salat, ab què’m diguè que estaria content, perquè lo que proposa a Fran[cis]co ço és lo donar-li las peyxeras novas a son compte y que se quèdia al mateyx temps ell a parcer com antes, menan los dos tota la hasienda. Ho miro diffícil, mes que lo·Joseph me va dir que ell sols volia lo parell de bous que se’ls encarregaria y que compraria tres ruchs y que axís, menant un poch de terras y treginant, se la camparia bellíssimament. Auré de véurer de compóndrer-ho y de que tots càmpian y que nosaltres, en quant sia possible, no’ls hajam de portar a coll, bé que desitjo fer per ells lo que pugam, si aguessim pogut o, ab lo temps, se pot comprar més terras, per tots n’i haurà ab la ajuda de D[eu] N[ostre] S[enyor].
Escriuré aquest correu a Grases perquè entrèguia a·v[ostra] m[ercè] las sis-centas lliuras, que las cent per ara aurà de aguardar-las y encara és precís que, de las sis-centas, per ara nos en dèxia tres-centas, puig ha de enténdrer que d[o]n Pere no pot per ara donar-nos un diner de las 560 ll[iures] que ly deyxàrem. Per més que he instat per los diners de S[ant]a Creu, no hy ha un diner en·la cayxa y, fins que púguian·los arrendadors, no cobraré. May més me enganyaran los pares conscripteo de Angulema.
Ara ja veu v[ostra] m[ercè] que se han de fer indispensablement algunas obretas en la casa de Grau, com és ara lo refer y embetumar lo enqüp del hort perquè tínguia, lo posar lo marc en lo alcobat del quarto principal, lo engrandir lo quartet que hy ha sobre·la cuyna, en la part del hort, y posar-hi un balconet que serà bo per estudiar v[ostra] m[ercè] y jo y allí tindré los llibres per ser molt retirat. Altrament v[ostra] m[ercè] tindrà la habitació en un dels de la sala que és vuy dia lo despatx de Dalmases y és molt decent ab son alcoba. Ítem perquè Dalmases tenia la casa y vinya arrendada fins a S[an]t Joan de juny y podia moure’ns disputa si se’n avia de anar antes o no. Convinguérem en què nos cedís un y altre des·de luego, de manera que·la cullita del vi próxima y pendent sia nostra, los treballs y adobs de la vinya y pugam entrar en la casa luego que vullam, mediant que nosaltres ly donàssem a ell cent y deu lliuras, descontant de açò lo que nos correspon per lloguer de·la casa·que corre a favor nostre del dia en què’s firma lo acte, ab què penso seran solas cent lliuras a poca diferència. Tot açò ja veu v[ostra] m[ercè] que no pot ser sens pirlandos promptes y presents. V[ostra] m[ercè], ab tres-centas lliuras, ja podrà continuar algun temps y, luego que d[o]n Pere puga pagar-nos, a qual fi lo bon s[enyo]r fa las més fortas diligèncias y passa gran sentiment de véurer que ho necessitam y no pot correspóndrer, se retornarà a·v[ostra] m[ercè] tota la partida, lo que ja se previndrà a d[o]n Pere y als de·Anglesola. Ja veu v[ostra] m[ercè] que no podem quedar bé de altre modo.
Si a·cas no pot fer la vida a la Rastrera envie-la per Petanàs, que la refarem y farem senyar, que aquí hy ha molta casa especialment perdius y llebres. Lo Anton Feuler diu que, per Petanàs, envie lo perdigot, que·lo seu morí lo altre dia y cohorra las que ara se matan a·la barraca.
Tinguí carta del Ramon, se estigué en·Venècia fins a la Ascensió, instat de Gayolà, ly ha agradat en·tanta manera que Bolònia ja ly apar petita cosa y, respecte de haver-se ausentat casi tots sos amichs de aquesta ciutat, no sab a·hont farà alto o a·hont fixarà son domicili. Passà y se detinguè alguns dias en·Ferrara a·hont vegé als Ros, Díaz, Larraz, Galán, La Justicia, Rius, Verdaguer y molts altres que nos saludan ab tot affecte y ara està repassant en Bolònia per graduar-se de Theologia y vol ser examinat ab rigor, perquè lo grau de aquesta facultat és lo que en aquella Universitat se dona ab tota justícia y proba de·la·habilitat del subgecte, quan los de·Lleys y Cànons són mera ceremònia. Tinch ja a·punt lo memorial per·a presentar al Rey n[ostre] s[enyor] perquè lo dèxia tornar. Veurem quin nap ne arrencarem.
Home, hauríam de discórrer sens passió ny preoccupació de aquell negoci que a·v[ostra] m[ercè] commou més que·la mixtura antimonial, vull dir de·la venda de·la casa dela Portafferrissa. Si trobàbam qui nos donàs de ella unas dotse mil lliuras, bitllo-bitllo, perquè, si posam diners en negoci, sempre anirem curts y ab misèria y no podrem fugir de·la Costa Cugulera ni de·Manlleu, especialment continuan los anys en·Urgell de tal manera y, havent-nos de mantenir a nosaltres y als parcers, no sols a ells, sinó a las mulas. Jo sento tant com ningú lo desfer-me de·finca alguna, però no seré may tant ximple que, si prudentment y traent mos càlculs veig que posant lo preu de·la·finca venuda en un negoci poch perillós, lícit y de bon producto, me estímia més una finca de poch rèddit que necessítia una bona partida per·a compóndrer-se y hajan de passar deu anys al menos antes de que puga tenir-la en estat de traure’n-me una renda rahonable. Veja v[ostra] m[ercè], no quedant ara per·a cobrar sinó 22 mil y sis-centas lliuras y, en lo quadrienni vinent, no avent de rébrer sinó de mil sis-centas, aguda rahó de·las tres mil quatre-centas que, per lo empenyo dela casa y vinya de Grau, se han tret quant se haurà de tardar a·fer las obras en·la casa y molt que se tardarà a tràurer-ne més del que ara se’n trau. Al contrari, si nosaltres, venuda ella, posàbam lo que se\\\'n tragués a negoci v[erbi]g[ràcia] de sedas ab lo s[enyo]r Joan Goser, o bé arrendant, guiats per·Bufalà, las carnicerias de Anglesola, o bé·las de Horta o empresas semblants de casi segura ganància ab ninguna pèrdua, podríam pasar-la bé dels reddits y aumentat sempre lo capital.
Jo veig que totas las casas fortas se han fet ab lo negoci, tot està en saber-ho portar y, per açò, no nos faltaria gent benèvola y experimentada. Tenim, per la ganaderia, a·Bufalà; per la seda, al·s[enyo]r Joan y d[o]n Ramon·Texidor; si volem entrar en compania de·alguna·fàbrica, al s[enyo]r Jaume Canet y Ferrussola, y, per negocis de·marina o ayguardents, si lo temps ho demània, ab oncles dels Corts de Ribas.
A més de açò lo jayo Bufala està aguardant ab impaciència a lo menos mil cinch-centas lliuras, que és la meytat de la que se ly deu y, axís, lo contentaria y tot lo restant a negoci. V[ostra]·m[ercè] medíatiau bé, consúltiau ab gent intel·ligent, però no ab mestres de casas ni fusters, que aquestos sempre los apar que lo millor és lo que ells fabrican y entenen, y sobre_tot encomàniau a Deu N[ostre] S[enyo]r. Jaumet encara està en casa Bufalà. Tinch por que vindrà fet un pigue y son avi, sent axís que estaba lo xich boníssim, ly ha fet péndrer las ayguas. Basta que començo a ser llarch. M[emòrie]s ab tot affecte alsr rector Pere. M[emòrie]s a Quirse, Lleopart y demés. Celebro la quietut q[ue] N[ostr]e S[enyo]r dona al Gervasi.
Rialp
Al Mir se han cullit 24 quarteras, no ha pagat sinó una mitja de llavó, se queda tot lo palleret que se’n ha fet y deu de diners dexat unas divuyt o 20 ll[iures[ y està missero y convalescent.
[Afegit a l’inici de la carta:] Xinxó arreglà tots los comptes ab los mitjers y los portarà.
