Ficha de la carta

Cervera, setembre 25, 1786

Amich m[ossè]n Ramon. Fas las més vivas diligèncias perquè v[ostra] m[ercè] y jo quedem socorreguts, però convé que tots dos apretem fortament a Grases perquè còbria la lletres de las sis-centas lliuras y que pàssia luego a la venda dels moltons, sens reparar en que no si fàssia ganància, sols no si pèrdia res. Contaren ells mil cincuanta lliuras, lo que se ha de procurar és tràurer lo mateyx junt ab lo que importaran las herbas y salari de pastor, que ab tant poch temps no pot ser gran cosa, y encara podrà Grases compensar part de aquestos gastos ab la utilitat del fem. Ja escriguí a Grases també que entregàs a v[ostra[ m[ercè] las cent cincuanta lliuras que quedaban de lo cobrat fins ara y que, al marteyx temps, vègia de embiar-me a mi las tres-centas per subvenir la present necessitat y encara que fos bestraent-las de sos diners y lo mateyx ly repetesch per aquest correu, perquè com los reparos y addos que fem en la casa sian precisos y pòrtian pressa, me és necessari mallevar a altres, y és açò cosa dura, avent de cobrar diners propis.

Un dia de aquestos vindrà a trobar-lo en·S[an]t Genís un home de aquesta ciutat anomenat Anton Montiu, pàgès, qui cuyda de·fer conresar la vinya y ne cuydaba ja quant Dalmases o Camps la tenia arrendada. Segons informes y entre altres del pàrroco, és molt home de bé e intel·ligent en pagesia y a mi també me ha aparegut tal. V[ostra] m[ercè] examine’l y vègian entre los dos si convindrà comprar una o duas quarteras de seixa de Monjuich per sembrar en lo ample de la vinya y axís podríam entrar en mena de tant bona llavor. Estimaré que’l agasayje quant sia possible y hospèdia lo dia que aquí se detinga. Ell és trista figura y sembla que’l agen premçat, però la conversa ja’l mostra home de bondat y de seny. Prenga’m coratge sobre tot y avant, si ho veig necesari o útil, passaré antes de S[ant] Ll[uch] a Vilafranca per los capítols. D[éu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s.

Son amich, J[ose]ph Rialp.

Amich R[amo]n Garriga

[Afegit al principi:] A aquyx Montiu de qui parlo a v[ostra] m[ercè], escrich a Grases que ly entrèguia los diners.