Fitxa de la carta

Cervera, setembre 28, 1786

Amich m[ossè]n Ramon. Torno a dir que’m crega que Grases no té la culpa que v[ostra] m[ercè] pensa y aquest correu cabalment ho he sabut ab certesa y oyga com mon cunyat Xavier me escriu que los germans Balthasar y d[octo]r Mariano Oliveras, parents de sua muller, ly avian suplicat que me escrigués perquè no instàssem tant a Grases sobre lo dit cobro, perquè ells eran los que avian de pagar-ho per haverse’n encarregat quant compraren lo Mas Gais y que, havent-se a_las_horas encarregat mil lliuras que en virtut de la compra de dit mas havian de satisfer als PP. de·S[an]t Felip, ne tenian ja pagadas cinch-centas y que estan per·a pagar las altras. Havia exit una difficultat sobres si ho havian de pagar ells o bé la víuda Elias, ab qui Grases és casat, per rahó de que son primer marit avia estat possessor de dit mas, que açò ho aclaririan dins de un mes y luego pagarian. A que jo, per aquest correu, responch explicant al d[octor[ Xavier la urgència ab que v[ostra] m[ercè] y jo nos trobam per faltar-nos tant d[o]n Pere, com lo cobro de dita partida en Barcelona, de què sempre hàviem confiat que aqueyxa partida que faltaba cobrar dels vigatans no era part de lo que ells nos bestregan ara per la compra de la casa y vinya, com ell equivocadament se creya, sinó residuo de las quinse mil que debian entregar-se’ns plegadas quant firmàre[m] la concòrdia. Que Grases en sos comptes portà dita partida de sis-centas dient que aquesta faltaba cobrar y que consistia en una lletra que por tot lo juliol se cobraria. Que no era just que nosaltres aguardàssem tant una vegada que los vigatans nos feyan pagar interès de lo que bestreyan y nosaltres esperàbam los plaços sens interès algun. Y axís que lo que faríam seria esperar-nos un mes tantsolament y, si dins aquest no’ns satisfeyan uns o altres, los hauríam únicament ab los de Vic, puig que ells nos havian de pagar y volíam las giradas líquidas y no disputables.

Per lo que prengam luego la partida que offereyx lo s[enyo]r Rector a censal i, luego, venent los moltons, lluhïm-lo; o, si és necessari portar-lo un any tot seguit, antes de que jo y v[ostra] m[ercè] nos pòrtian la moneda, donemt-li lo que importarà la pensió corrent y, luego, axís ques vengan los moltons y cobrem lo que resta dels de S[ant] Felip y hospitals y de d[o]n Pere, se depositarà, o en S[ant] Genís o allà a·hont millor nos aparega, lo diner per la quitació, perquè no’ns enredassem després ab nou censal sic censeo i alero semper &c.

Rebrà, penso, v[ostra] m[ercè] una carta en·què ly demano que los diners que puga remétrer-me, si·no són entregats a Montiu o a Petanàs, que los entregue a un tal Molas, fadrí de un tal Pujolí, a compte de un tal Selva, adroguer de aquesta ciutat. Vas escríurer dita carta per mer cumpliment, perquè vingui dit Selva ab un subgecte conegut meu que sabia que jo tenia que cobrar diners en Barcelona y axís non lu’n dònia cap a dit Pasqual, que no sé qui és, y dit Selva tinch por que te huela.Però sí que quant se presèntia a v[ostra] m[ercè] lo s[enyo]r Pere Guarro, marit de la pubilla Comes, podrà entregar-li tot quant puga remétrer-me, que és home de bé y acaudalat y, ja en altras ocasions, me ha servit ab tota puntualitat y, sempre que convínguia enviar diners de Barcelona a Cervera, serà aqueyx lo millor medi com dit Guarro ly explicarà. Ara tot quant entrèguia a Montiu o Petanàs ben segur vindrà. Se dona per cert que la extracció del·ayguardent serà franca, axy, sí que seria del cas véndrer-se la casa luego y por medi del d[octo]r Xavier, qui podria cuydar, i dels oncles de Ribas, gent forta y de bé, podríam fer gros negoci. M[emòrie]s de·part de Maria Ant[òni]a y de tots. D[eu] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[nys].

Son amich, Rialp