Fitxa de la carta

Cervera, octubre 17, 1786

Amich m[ossè]n Ramon, grans gràcias dono a D[eu] N[ostre] S[enyor] de que Maria Antònia no llegís la carta que v[ostra] m[ercè] ly escribia, perquè trobant-se ella en lo llit ab febre de constipat e incendi de sanch que del divendres ençà ly dura y prenyada penso·ja de vuyt mesos, si llegeyx la de v[ostra] m[ercè], hauria tingut una resulta fatalíssima. La ventura estigué en que me la feu llegir a mi y jo la vas convertir y mudar del modo que comprenguí que convenia. Jo en tot he obrat en consell de personas prudents y tinòcatas. Jo ab Grasas no porto ocultas intel·ligèncias ni g[ràci]s a·D[eu] és de mon caràcter. Jo no condemno a ningú en mon cor fins que la caritat no me allègria res en son favor. Jo escriguí a v[ostra] m[ercè] en què consistia la tardança de Grasas y la difficultat que hy avia agut entre ell y Oliveras sobre qui avia de ser lo pagador. No he trobat en la conducta de Grasas, fins ara, frau ni malaversació. Si v[ostra] m[ercè] la hy troba, no dubto que pot formar altre judici. En fi, jo ly escrich que venga los moltons luego luego y que pòrtia los diners que offerí a casa del s[enyo]r Joan, que aquestos, fins a quatre-centas lliuras, han de ser per lo s[enyor] Pere Boladeras, qui nos los allargà aquí y Gavarro ne té ja cent-cincuante per la sembrada y ne demana altras cincuanta per desempenyar la pessa de·terra que ly tenen los de Guimerà. Me apar molt bé lo del censal y, venuts los moltons, podrá lluhir-se. Enviaré la concòrdia per Petanàs, que per lo correu no me atrevesch perquè no’s perdés, però, si ab los estudiants de Barcelona ve persona o bolanter de confiança, la tindrà v[ostra] m[ercè] més aviat.

Amich m[ossè]n Ramon, si v[ostra] m[ercè] no sab suavisar un poch la acrimònia de sos consells y reprehensions, jo no podré llegir sas cartas, puig me omplan de escrúpols y melancolia. Jo no tinch lo geni ardent, g[ràcia]s a·Deu, ni aspre, y per açò me és intolerable que sempre se úsia ab mi de un modo tant dur que jo no usaria sinó ab un pecador lo més empedernit e incorregible. Lo que ly dich no és per enfado, sino per lo amor natural de conservar ma salud, vida y tranquilitat de esperit que tant necessito. Celebro sa millora y del Pere. Maria Ant[ònia] va millor. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, J[ose]ph Rialp.