Fitxa de la carta

Cervera, octubre 21, 1786

Amich m[ossè]n Ramon: per lo medi del donador, qui és l’home de la Maria Comas y del s[enyo]r Gualba, he rebut la de v[ostra] m[ercè] en la que veig que v[ostra] m[ercè] no vol acabar de persuadir-se que, no, jo no tinch la culpa alguna i que fas en tot lo que puch. En quant a Grasas, sols dich que, si culpa té, fou lo haver ell cregut ab sobrada facilitat que Oliveras pagaria per tot lo juliol y Oliveras és qui ha de pagar la tal partida y no altre y, si no, [h]a·v[ostra] m[ercè] de instar als pp. de·S[an]t Phelipp, qui són los que nos feren la delegació del deute. Jo los he concedit als Oliveras, de plaço, solament fins a Tots Sants y, si no cumplan, escrich als pp., perquè no podem esperar més.

Ara Grasas me escriu que per tota aquesta setmana haurà portat los diners a casa Angeli, ço és quatre-centas lliuras per lo menos, que se han de entregar al corresponsal del s[enyo]r Pere Boladeras o Guarro, marxant de aquesta ciutat, qui me ha offert que, sempre que hajam menester diners, nos los franqueyjara ab tal que nosaltres los hy fem entregar a qui ell vulla en Barcelona y, havent-li jo donat una carta per si eran venuts los moltons, a_las_horas lo s[enyo]r Joan Angeli, ab paraula de Grasas, ly offerí dita quantitat de què tinch jo ja rebudas cent-cincuanta lliuras que totas entreguí a Gavarró per gastos de sembrar y comprar llavó. Aquest demana altres cincuanta per desempenyar un tros de terra, dígam què faré? Tornant als diners, són a bon compte dels moltons, quals los ha de portar on puga y Grasas assegura que, si per tota la semmana no’ls portas, ell los hy posara dels seus. En cas no pòrtia més de las 100 lliuras per Boladeras y no quedàs axís res per v[ostra] m[ercè], no se espàntia que jo, cobrant-las assí, ja enviaria a v[ostra] m[ercè] cent-cincuanta, entre tant arribaria lo dia de·la paga de Oliveras. Millor és per estar expedits tots dos péndrer lo censal que axís respirarem y en pagar-nos los altres lo lluhiríam. Maria Ant[òni]a ja se ha llevat gr[àcies] a·D[eu] N[ostre] S[enyor]. Agrahïm lo arrop y pansas # rastraria. D[éu] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys]

Son amich, J[ose]ph Rialp