Ficha de la carta

Cervera, novembre 27, 1786

Amich m[ossè]n Ramon, Maria Antònia està sentidíssima perquè v[ostra] m[ercè] no ly ha tornat resposta en tant temps y cert que me apar que té moltíssima rahó y que bona tua venia dicam aqueyxos enfados de v[ostra] m[ercè], ressentiments, pichs y despichs són criaturadas, ni may per enuig ni neguits se deu faltar a la bona correspondència, ni valen escusas de genis, bon fi y semblants. Si Grasas no entrega los diners quina culpa hy tenim nosaltres, especialment Maria Antònia? Cada correu lo insto jo per·a que còbria las sis-centas lliuras dels Oliveras y perquè venguia los moltons ab termes més precisos y resolts que pugan usar-se, especialment aquest correu.

Per lo demés, nosaltres no havem fet en aquesta casa enpenyada gasto algun superfluo y mal empleat. Tot ha estat dirigit a fer la casa habitable, apartant lo fret, agres inclemèncias del temps y la immúndica en què de molts anys estaba sumergida. Tot se fa ab aprobació de jutge, relació y recibo de mestres de casas. Por lo demés, ni v[ostra] m[ercè] ni altre pot ab fonament y justícia repéndrer nostra conducta. Si tenim los dos Parrellas, Ignasi y Joseph en casa, a més que és molt degut, v[ostra] m[ercè] fou el principal auctor de que admitésquim lo Ignasi y, admés lo un, era gran inconseqüència lo reüsar admetrer lo altre. Si avem aquest any admés també lo d[octor] Xavier y la sua dona, d[oña] Josepa, a més de ser molt just i necessari per las circunstancias en que ell se trobà de aver de regentar la càtedra un trienni y ser-li diffícil y gravós lo parar casa per tant poch temps com vol seguir la carrera, ja veu v[ostra] m[ercè] que són germà y cunyada de ma muller y que no podia negar-los aquest favor. Finalment, tant ells com los Parrellas pagan sa corresponen despesa perquè a nosaltres no sens en seguesca perjudici: Parrellas, trenta-cinch lliuras cada mes entre los dos, y, lo d[octor] Xavier y la sua dona, quaranta mensuals. Açò ly confio per abono y defensa nostra ab lo major secret, perquè no se quèxia de nosaltres davant de algunas personas, com sé de cert que ha fet.

V[ostra] m[ercè] està fort en no vendrer la casa de·la Portaferrissa, però, si açò no’s practica, sempre anirem curts, ni la casa de·Rialp farà lo aument que podria prométrer-se. Jo soc de aquest parer. Diga lo que vulla qualsevol altre y estich tant ferm en ell com que tinch evidència que en açò no erro. Lo diner podria ara posar-se en negoci, v[erbi]g[ràcia], fent ara companyia de bestià ab Bufalà y després, si ne exia de millor y igualment segur, empéndrer aquell. Del resultat se passaria la casa, se farian milloras y, complerts los plaços dels vigatans, podria de tot fer-se un bon esmerç, compran casa en Barcelona, si tant era convenient, puig que, ab los vint-y-una mil lliura que han de pagar y lo que hy auria en negoci, bona podria comprar-se y, si apareyxia millors emplear-ho en altra finca, se podria preferir aquesta.

Vuy havem rebut los arrimaderos, home, jo no sé como los ha comprat tant bastos y estrets, havent de servir per lo estrado y sent los vells que estan en la sala molts més fins. No poden servir puig que se’n falta mitx pam de arribar als tamburets, veja si los volen recobrar. Maria Ant[ònia], que està pròxima al part saluda a·v[ostra] m[ercè] ab tot affecte. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, Rialp

[Afegit a l’inici:] Encara que siam la gent que dich, sempre se ha guardat un quarto dels més decents y acomodats per v[ostra] m[ercè] quan vinga.