Fitxa de la carta

Cervera, desembre 4, 1786

Amich m[ossè]n Ramon, cada correu insto a Grasas perquè vènguia los moltons y cúmplia lo que’m prometé de adelantar en mon nom al corresponsal de Boladeras las quatre-centas lliuras de què sols ne ha entregat dos-centas y no’n-i puch exir. Ahí me hauria trobat ab lo major apreto per pagar los últims tres jornals als mestres y tres dotsenas de cadiras que, per ser més gran aquesta casa, han estat necessàrias, a no aver-se trobat ab diners lo d[octo]r Xavier y un pagès que me és bon amich. Per açò, si ell se deté, ja dono a·v[ostra] m[ercè] facultats per véndrer los moltons a la carniseria o ganader que vulla, trahent-ne lo que podrà, que jo ja cuydaré de que los PP. de S[ant] Felip nos digan qui ha de pagar las sis-centas lliuras o que nos fàssian altra girada. Si v[ostra] m[ercè] ha exit del negoci del s[enyo]r rector, a qui saludo ab tot affecte, retenint-se tot lo que agués menester per S[an]t Genís y pagar demés encàrrech, del que restàs, podríam nosaltres valer-nos, que, en tal cas, jo ja escriuria a v[ostra] m[ercè] a qui degui entregar-se, que seria al corresponsal del adroguer # Mulet o Xacò, que és la casa de major confiança y seguretat de aquesta ciutat.

Aurà de manar fer luego una cuyta de xocolate, perquè la tingam per lo parteratge. Pensam que ab lo Anton, que és lo compare, vindrà també la Maria Isabel, que nos ho prometé. No crech que pàssia més allà de la Concepció de·la Puríssima Mare·de·Deu lo part de Maria Antònia. Lo noy esta famossíssim y molt gravós. Escríga’m sobre lo demés ab molta cachassa y sosiego. M[emòrie]s a·tots los amichs, especialment al d[octo]r Joan. Diga’m què fa lo Pere y lo Gervasi. Diga’m també què fa la Rastrera. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich y servidor, Joseph Rialp

Maria Ant[òni]a, doña Pona, d[octo]r Xavier y demés saludan a·v[ostra] m[ercè] ab tot affecte y expressió.