Cervera, desembre 11, 1786
Amich m[ossè]n Ramon, ja per averiguar la veritat sobre qui avia de pagar, si era Oliveres o Grasas, escriguí al p[are] Thomàs dient-li que, si la girada no era líquida y expedita, que no volia disputas y que la reusaba. Ara, espero sa resposta y, luego de rebuda, haurem de passar a recusar-li o apretar a Grasas. És fàcil també averiguar si és certa o falsa la espècie dels moltons escribint al·d[octo]r Cayetano Pla, que té una heretat en Reyxach, o bé al Llogari Quadras Cortès, germà de’n Miquel y casat ab la pubilla Vilaró, per·qui sabrem ab certesa si los tals moltons són o no en la heretat de Donadeu y, en cas de no ser-hi, parlaríam ab altra veu.
Rebérem per Petanàs las alajas de plata y lo xocolate y, encara que la escudella fou equivocació mia, perquè Maria Antònia sols volia o escudelleta o pitet per las paperotas y jo prenguí la cosa juntament y creguí que la escudelleta era per caldo y jo’m creya que axys se usaba ab las parteras, per açò demaní un y altre. Diu Maria Antònia que las cotonadas no té que comprar-las, que prou gastos hy ha y que·ja se ha compost. Lo cortinatge de [les] portas de la sala de detràs del millor modo. Té rahó en lo que diu de·la pensió de·Domènech y jo tinch la culpa de no haver enllestit la designa, però tinch alguna defensa per lo que tardaren de enviar-me las notas dels censals. Ara sols me·falta saber lo dia y any del de Ripoll, lo notari és Òdena y axy per lo correu apúntiau. Las do-centas lliuras, ja que Grasas nos fa quedar mal, entréguia-las al corresponsal·de·Boladeras, que lo s[enyor] Joan ly diva qui sia, que alguns camins ha fet a sa casa per saber si Grases havia acabat de portar los diners.
Molt me agrada y aprobo y celebro lo que’m escriu de las milloras en lo terreny y hort y tinch per cert que serà casi la part més profitosa de la possessió. V[ostra] m[ercè] solament diu que Joaquim Roca digué que [he] feyt jo un disbarat de véndrer la casa, però ni v[ostra] m[ercè] ni ell podran dar-me rahó fundada en proba de açò ni soltan los reparos que jo oposo contra sa opinió y a favor de la mia que tinch per certa. Si v[ostra] m[ercè] mira y proposa als altres la venda de la casa prescindint de las circunstàncias·actuals en què’ns trobam y de tot lo demés que jo insinuaba, no estranyo que ho tingan per disbarat, com moltas altras resolucions que tothom las té per prudents y acertadas serian tingudas per locuras si la separem de las circunstàncias y motius que mogueren a péndrer-las, a més del que apuntaba en·la passada.
Lo jayo Bufalà insta per lo cobro de dot de Maria Isabel y no me atrevesch jo a anar a Bellvís per aquest motiu, perquè, en lo estiu, quant aní a buscar-la, ly doní paraula de procurar fos satisfet. Ja que v[ostra] m[ercè] no vol desistir de sa opinió, que nayx tota de prejudici o preoccupació que ha format a vista del que practican los barcelonins y del modo ab que ells discorren, pensan-se que lo que fan tans y per tants camins procuran deu ser lo millor, y, las grans arrels que en son ànimo ha·fet aquesta espècie, fa que no dònia oïdos a rahons contràrias, per poderosas que sian, fàssam los dos un manifest o paper de reflexions y aquest se entregarà després al Ramon Parrella, al Joachim y a mon cunyat, d[octor] Xavier, y estarem a lo que ells sentencien y açò convindré no obstant que tinch per cert que lo no fer lo que proposo és causar gravíssim dany y casi la destrucció a·la casa. M[emòrie]s de tots. D[eu] lo g[uardi] m[olts] a[nys].
Son amich, Joseph de Rialp
