Fitxa de la carta

Cervera, abril 30, 1787

Amich m[ossè]n Ramon, estàbam aguardant de dia en dia la vinguda de v[ostra] m[ercè], segon[s] nos dexà insinuat d[o]n Jaume, però Petanàs nos digué que encara aguardaba v[ostra] m[ercè] los botins, a fe que vindrà ben honrat. Si ha de portar-ne alguns de los que, cuberts de pols y fanch, estant arraconats per sobre los plastatges, tots se han malmès anan a caçar ab los fanchs del hibern, no obstant se ly enviaran per lo primer viatge de Petanàs. Si és veritat lo que digué d[on] Jaume y v[ostra] m[ercè] i los mestres han ben tret lo càlcul, penso que haurem de dexar estar lo véndrer la casa per ara, però a mi me sembla poch menos que impossible que gastant-hi set mil lliuras puga annualment reddituar-me mil. Ab tot, perquè vègian que no vull pàssia la mia sens estar ben assegurat que està de ma part la rahó, aguardaré la decisió y aclariment de aquest punt.

Lo barraló arribà bo y sencer y, quant antes, lo remetré a Bellvís. Si lo negre és bo, podria enviar a v[ostra] m[ercè] algun barraló buyt perquè lo umplís de ell y serviria per Maria Antònia, que pateyx lo despenyo de la altra vegada que criaba. Diu aquesta que se servesca enviar o portar ab v[ostra] m[ercè], si ha de venir aviat, un vestidet de indiana, segons ús per lo noy y que ha de ser de la mida que convindria a un de tres anys refet y corpulent, encara que ell no arriba als dos, però apar casi de quatre.

Estam tots rodejats de verda, en casa Moxó ja la tenen, però boníssima, y la aguardam cada dia y lo Jaumet ràbia per tenir-la y en casa sua no volen que’s moga per ser de tant bona qualitat. Dirà al s[enyor] Joan que està ja llest lo acte que me encomanà y que se deu a la gran diligència del s[enyor] Joseph Anton Janer, vedell major de aquesta Universitat, que és cert o portaba més que si fos cosa pròpia y que lo procurador Augirot y havia posat tantas difficultats que la cosa estaba molt enredada. Jo me conferí ab d[o]n Fran[cis]co Niubó, com lo s[enyo]r Janer me previngué debia fer-ho, y luego estiguérem despatxats. Diga al s[enyo]r Joan que # sabria lloch per un aprenen argenter que ja té alguns rudiments del art, que és de molt bona casa de pagesos, de bon natural costums y talent, que desitjan mudar-lo de mestre perq[ue] lo que té crech que és de sols botonets i agullas de monyos. M[emòrie]s de·tots. Vinga luego que púguia que després ja nos entornarem plegats a S[an]t Genís Deo favente. M[emòrie]s a tots. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, Rialp.