Ficha de la carta

Cervera, setembre 10, 1787

Amich m[ossè]n Ramon, tornàrem g[ràcies] a D[eu] N[ostre] S[enyor] felisment de Anglesola y Pla de Urgell tots bons, tant los grans com los petits y’l noy en especial cada dia se mostra més robust y avispat, de manera que’l avi deya que era un altre Vep y de totas maneras volia quedar-se’l y nos feu prométrer que, després de desmamat, lo hy enviaríam per una temporada. Pensam partir ab la ajuda de <de> D[eu] N[ostre] S[enyor] passat lo dia de·S[an]ta Creu, per lo que ja tenim ja lo bolant de Bellvís en casa y fem compóndrer los conreigs. Encara que no sé si v[ostra] m[ercè] ha venut lo bosch ni quant cobrarà los diners, ab tot me he fet entregar tres-centas lliuras per Josep Selva, ab pacte de que v[ostra] m[ercè] entregaria a son corresponsal Molas igual cantitat per tot lo dijous prop_vinent. Ja veig que la empresa és dura y molesta a v[ostra] m[ercè], però la necessitat me ha precisat a admétrer la proposició, perquè d[o]n Pere sols ha pogut entregar-nos per ara cent lliures, no obstant que procura satisfer totalment y, per medi de Xinxó, insta fortament a Binefa de Vantalada, a d[on] Pere Gomar y altras, però tots ly donan allarchs y, respecte de Binefa, ha agut de valer-se de medis executius. Nosaltres estàbam sens blanca y se havian de tornar los diners a Moxó, que ja era hora, y se avia de satisfer un poquet de obras que se han fetas en nostra ausència, quals han estat emblanquinar de guix blanch, # quartos de las criadas per tràurer las xinxas, retirar lo alcova del quarto de sala en què nosaltres dormíam y emblanquinar y enrajolar lo quarto en què estudio, junt ab los demés addos que v[ostra] m[ercè] ja sab que eran necessaris.

Francisco Gavarro no pugué cobrar de persona alguna, que tots ly responian també ab escusas q[ue] ell, occupat en lo bàtrer y poch versat en la matèria, no sabia què fer-se. Quant nosaltres tornàrem a Anglesola, pagà alguna cosa y tot quant pugué lo Ramonet Ruesa, son nebot, que és home de bé; molt poch pagà Narcís Carulla y alguna coseta la Valentines, dels demés ni un ardit. Bonastre porfia en que vol véurer lo acte, per·a trucar-los, estich tentat de fer procura a Xinxó, que veig que ho fa bé. Axís estimaré que, encara que sia mallevant-los, satisfàcia a Moles, y, si luego no pot, ab bonas rahons y promesas, lo fàssia esperar alguns dias fins que v[ostra] m[ercè] puga satisfer-lo. Perquè ja veu v[ostra] m[ercè] que per lo camí se necessita de algún diner y que Maria Antònia també ha [de] quedar-se alguna porció. No tenim encara cuynera y la que teniam se ha llogat en casa Milans, que està en la Torre de Sarrià, per trenta quatre lliuras. Totas se escapan a Barcelona per guanyar millors soldadas. En quant al recobro del segrest, tinch per cert que, ajudant D[eu] N[ostre], no farà figa. M[emòrie]s de part de Maria Antònia.

Son amich. Joseph Rialp