Cervera, octubre 1, 1787
Amich mosèn Ramon, ja sab v[ostra] m[ercè] com avia resolt venir passat S[ant]a Creu, però per causa de aver caygut lo sementer tant primerench y haver estat indisposada Maria Antònia de un fort constipat, fou precís anar-ho differint de dia en dia y, ara, finalment, estant tant occupats los mitgers en sembrar, ho he allargat fins passat S[ant] Lluch, quant, ajudant D[eu] N[ostr]e S[enyor], vindré ab llicència del s[enyo]r canceller. Ja trobarà lo matelasset del catre en casa de la procura de s[an]t Geroni de la Murtra, que lo portà lo carreter que acompanyà al organista de Balaguer, y sempre que vulla podrà enviar-hi lo Pere perquè’l pòrtia a·S[an]t Genís.
Penso que v[ostra] m[ercè] tindrà present, com me diguè, que per tot lo setembre podríam fer paga de set-centas lliuras, poch més o menos, de la venda del bosch y, ab aquesta confiança, passí a pèndrer tres-centas lliuras del s[enyo]r Joseph Selva, adroguer de aquesta ciutat, y, per·a fer entregar aquesta partida al corresponsal de dit s[enyo]r en Barcelona, com v[ostra] m[ercè] diguís que’s trobaba sens diners, me valguí del s[enyo]r Pere Nolasco Rius, qui entregà dita partida a qui corresponia, offerint-li jo que, per lo dia de N[ostra] Mare de la Mersè o dins vuyt dias, ly retornaria fent-me compte que per tal temps seria en Barcelona, y que a_las_horas, feta la venda del bosch, juntaríam dita partida. Per consegüent, com ma marxa, segons veu v[ostra] m[ercè] se ha differit fins al temps expressat, estimaré que v[ostra] m[ercè], que ara sens dubte deu tenir feta dita venda, entrèguia los mencionats diners al s[enyo]r Pere Nolasco y los restants, si acas a v[ostra] m[ercè] no ly han de fer falta (com penso que no’ls haurà de menester, supposat que, ara, per força, haurà de aver venut lo vi) estimaré los reservia per dit Selva, avisant-me per lo correu immediat si, o bé los resultants y resíduos de dita venda o los que juntàs del vi, podessen quedar a sa disposició. V[ostra] m[ercè] no se espàntia, que per Tot Sants se pot fer bona venda de gra, puig que ne han quedat cinch-centas quarteras a mon favor y açò, de modo que a Francisco ly queden cent quarteras de ordi y cent de seyxa ab que pot molt bé passar lo hybern, y açò se entent de ma cullita sola, puig en sas terras y cullí cent quarteras de gra.
Vègia de tenir quant jo vinga a·punt lo certificat de·la contaduria que, si podiam recobrar las tres mil lliuras com sens dubte, ajudant D[eu] N[ostre] S[enyor], recobrarem, desde luego ne destinaríam mil més per S[ant] Genís. Vègia de entregar la cuyta de xocolate a Petanàs, que lo·endemà del Rosé partirà, y si troba altre portador primer # millor, com també algunas cabessas de tulipas y altres flors y algunas francesillas, que tinch lo jardinet compost. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].
Son amich, J[ose]ph Rialp
Amich r[everen]t Ramon G[arrig]a
[Afegit a l’inici:] Vègia de trobar una casa per servir lo Vep, que, si podia estudiar un parell de anys ab lo r[everen]t Postius, seria gran cosa.
