Cervera, febrer 4, 1788
Amich m[ossè]n Ramon. La malaltia de la noya continua encara ab febre. Continua bastant forta, ab dos reprehensions o accessions cada dia: la una a las tres de la tarde fins a set o vuyt, y la altra de·las dotse de la nit a las quatre de matinada, bé que és veritat que [fa] cosa de tres o quatre dias que ha amaynat un poch la fúria. Per_què Maria Antònia estés més acompanyada y aconsolada per lo que ly pugués succehir, vas embiar a buscar a Maria Isabel, ab ocassió de que Jaumet marxà la vigilia de N[ostr]a S[enyor]a a Bellvís, acompanyat del r[everen]t Agustí Guasch y s’i estarà cosa de deu o onse dias per complàurer a son avi, y ahí al mitxdia arribà Maria Isabel, que se estarà aquí fins q[ue] la noya estiga fora enterament de perill, com esperam ab lo favor de·D[eu] N[ostre] S[enyor], o fins que sa divina bondat dispòsia lo que sia de son major agrado.
Dins breus dias se presentarà a v[ostra] m[ercè] un pobre home a qui jo he patrocinat o a sos parents, que estan presos en aquesta ciutat, y ell tem ser engarjolat per haver negociat algun temps ab tabaco, bé que sens armas y havem de veurer de negociar-li lo perdò y, si pot v[ostra] m[ercè] buscar-li algun paratge a·hont trebàllia, sia en S[an]t Genís o a altra part, o si pot encontrar-li amo, estimaré fàssia la diligència ab tota efficàcia. És natural de Gavarra y se anomena Francisco Fonta.
Dias ha que se ha acabat lo xocolate y en casa Moxó nos fan lo gasto de ell, ab lo que serà precís que v[ostra] m[ercè] veja de que, quant antes, ne tingam una cuyta a punt, que podrà entregar a Petanàs, junt ab un sach de fulla de taronger per·a fer remeys al pobre Pere, fàmulo, que pateyx molt sovint de accidents de epilèpsia o·de mal de S[an]t Pau, y ara ha marxat a Montserrat junt ab Francisco Pagès per alcançar de nostra S[enyor]a lo remey.
Ja rebí los Gonzàles junt ab los 6. Tomos de Quevedo y luego que lo llibreter tòrnia, que era a fira de Balaguer si·no me enganyo, [pr]ocuri de ajustar-lo.
Me han parlat de véndrer una porció de olms de Anglesola judicats a cent quinse lliuras, veja que ly’n apar.
Me fou precís fer procura a Xinxó perquè Gavarro no’s veya ab ànimos de cobrar de ningú, però no obra res que antes jo no hora pia. Enviaré luego a v[ostra] m[ercè] lo testament del pare y mare q[ue] al cel sia.
M[emòrie]s de tots y a tots.
Son amich, J[ose]ph Rialp
[Afegit a l’inici de l’última pàgina:] Penso que ja sabrà la mort del molt docte, eloqüent y virtuós d[o]n J[ose]ph Gomar, encomana’l a·D[eu] N[ostre] S[enyor] perq[uè] nos tenia gran afecte.
