Cervera, febrer 18, 1788
Amich m[ossè]n Ramon, per lo r[everen]t Francisco Jorba y Montany debia saber v[ostra] m[ercè] frescas notícias de la salut de tots nosaltres, que gràcias a D[eu] N[ostre] S[enyor] continua sens novedat, y vuy esperam al Joseph Parrella, que anà divendres passat a Bellvís a acompanyar a la Maria Isabel, la que me diguè que no podia lo notari Pocorull tirar la llohició de·la concòrdia entre los de Vic y nosaltres, si no ly embiàbam una breu nota de la diada de la concòrdia, del assumpto de ella, y personas entre qui se celebrà. Y, axís, ab tota brevetat, estimaré que remètia aquesta noteta o a Bellvís a·la Maria Isabel, o bé a mi, perquè apar ja mal tanta delació en cumplir la paraula. També és menester que cuydia v[ostra] m[ercè] de fer aprobar la mateyxa concòrdia per lo s[enyo]r Il·lustríssim de aqueyxa ciutat y lo motiu és per donar la deguda força a la cessió que en ella sens fa del patronat del benefici de S[ant]a Maria, que per ser dins de·la sua diòcessi, és o necessària o molt important la sua approbació. A més que axís se pactà en la mateyxa concòrdia.
Estimaré que, per medi del r[everen]t Jordà, vègia de que lògrian llibertat los pobres presos de Gavarra detinguts en las presons de aquesta ciutat, a·hont pateyxen dura fam y tota misèria, desabrich e immundícia, qui són Mariano Daura y Joseph March. Me apar que ab un petit memorial al capità general podria lograr-se, perquè tot son crim és que, quant lo batlle de dit poble anà a péndrer a Juan Daura, desertor del segon batalló de fusellers vermells, no donaren lo corresponent auxili o assistència, sent axís que lo un era germà [i] l’altre cunyat del que avia de capturar-se. A més de açò, lo desertor està ja entregat a son cos de·fusellers, ab què és ociossa la sumària en què res pot probar-se, especialment perquè la assistència que’l batlle demanaba era supèrflua, puig que ell portaba ab si bon número de hòmens y lo desertor no feu moviment ni resistència alguna, sols digué que ly dexassen arribar a casa a buscar lo passa_port o llicència que tenia. Se ha de fer aquest memòrialet al capità general perq[ue], per causa dels desertors, toca aquesta dependència al tribunal de guerra. Lo Fonta per ara no ha de tèmer perquè, en lo pregó que antes de ahí crech que’s plantà en aquesta ciutat contra dels fugitius, no’s feya menció de ell, sinó de Sentoll Graells y no’m recordo l\'altre. Però, perquè no·l’enredassen per lo passat, mossèn Jordà podrà negociar-li fàcilment lo perdò del s[enyo]r intendent.
Luego que’m pórtran [sic] lo testament, lo enviaré a·v[ostra] m[ercè] y, si a·cas jo me’n descuydaba, ja que lo d[octo]r Xavier és aquí, podrà v[ostra] m[ercè] dir-li que jo escriuré al Pontón perquè ly remètia los capítols de la Maria Ant[òni]a y meus y que, ab un memorial en què al·legassem los motius de no haver-los passat per las hypothecas, lograríam la facultat de passar-los-hi ara, puig açò se concedeyx a qualsevol. Convé aquesta diligència fer-se de totas maneras, puig que és cosa útil y molt interessant a tots y jo tindria ja posat en limpio, clos y entregat mon testament, si_no fos que’m deté lo que los capítols no tingan tota seguretat. Veurem la resposta del agent de Madrid y confio en N[ostre] S[enyor] que sa pretensió anirà bé.
M[emòrie]s de part de Maria Ant[òni]a. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].
Son amich, J[ose]ph Rialp
Amich s[enyo]r r[everen]t Ramon Garriga, pr[esbíter]o
