Igualada y febre 28 de 1788
Mon estimat oncle y molt s[enyo]r meu, bé sab v[ostra] m[ercè] las mias resolucions y propòsits q[u]e tinch de estudiar y lo q[u]e me havia poposat fer per poder conseguir assò y q[u]e, per los medis y diligèncias de v[ostra] m[ercè], me vas abstenir de mas solucions. Los propòsits q[u]e tinch de estudia són los mateyxos y majors q[u]e antes, però la llàstima és q[u]e no’ls puch cumplir com voldria, per quant estich en una casa en q[u]è la moltas y precisas ocupacions no me donan lloch ni temps per cumplir las obligacions del estudi y per lo qual, si ayxís proseguesch, hauré de estar molt temps per los estudis, ab no poch descrèdit meu y no menor dany. Lo primer, perq[u]è no faltarà qui dirà q[u]e per tenir millor vida o per no haver de treballar he près la vida de estudiant y, lo segon, per la avansada edat q[u]e tinch, com no ignora v[ostra] m[ercè], per lo q[u]e li suplico se dígnia interposar son valiment a fi de q[u]e lo pare me pòsia a despesa de alguna de las casas de esta vila, la q[u]e se ha ofert buscar mon mestre, en cas q[u]e lo pare consèntia. Espero del amor q[u]e sempre me ha profesat q[u]e farà aquesta diligència, per la qual quedaré novament obligat a v[ostra] m[ercè] a·qui suplico g[uard]e D[e]u m[olt]s a[ny]s,
Son més obligat nebot, q[ue] b[esa] l[es] m[ans] d[e] v[ostra] m[ercè], Joseph Garriga
Oncle y molt s[enyo]r meu
