Ficha de la carta

Cervera, abril 28, 1788

Amich m[ossè]n Ramon, encara no ha estant escarmentats los de Anglesola de créurer a Xinxó, quant tant amarga experiència tenen de que los consells de ell són tant desacertats y los causan tan grans mals? De a·hont sab aquest home lo que nosaltres gastam, si és poch ni si és molt, ni de a·hont ho pot saber qualsevol altre batxiller desafeynat que haja fet a·v[ostra] m[ercè] semblant informe?

Ara no puch explicar-me més perquè estich carregat de feyna, he de presidir lo acte de cànons, padrinat de borla, he de treballar tres o quatre dissertacions i la lliçó de repetició, repassar per licenciatura que ha de ser a fi de maig y mil altras cabòrias y los de Anglesola vull dir-los galans, accusadors del pàrroco y comunitaris, me han donat un dels major trastorns que may haja tingut y que serà miragle si la fatiga, ennuig y acalorament que per ells he passat aquestos tres dias últims no’m causa una malaltia o a lo menos un parell de sangrias.

Quant los isqué la mala sentència que podrian prometer-se del disbarat que havian fet los avia tant afeat, me preguntaren si se quallarian, los diguí que sí ab tal que fos per·a compóndrer-se. Posaren apel·lació, però per medi de procurador il·legítim y los poders del qual avian espirat junt ab lo empleo de sos principals y axís no fou admesa la apel·lació y se instà per lo fiscal la execució dels gastos procesals a què eran condemnats. Per·a·que la pogués aquesta millor affectuar-se, se demanà per la cúria ecclesiàstica lo auxili a·la R[ea]l Sala, qui lo concedí commissionant per·a donar-lo al alcalde de Tàrrega. Luego que vai saber aquesta tempestat avisí al Fra[ncis]co perq[ue], luego saltassen a Solsona, se detinguesen un dia o dos i, quan ell y lo Petarro vingueren assí per·a passar a·Solsona, ja Cantons estaba en·la casullada i d[octo]r Caballeria a punt de marxar y, previngut lo alcalde, me interposí ab lo comissionat y me digué que no hy havia altra medi sinó posar los diners en mans del notari que eran mil quatre-centas lliuras. Allanant-se lo notari, se convinguí en què fos la meytat ara y la altra per l’agost. Vingueren tots en·si: Gavarró ja porta cent lliuras, Faura prop de dos-centas, las demés las aguérem de buscar aquí en Cervera. Hy agué mil debats ab d[o]n Andreu Massot, hereu del commissionat primer, que sempre posaba novas difficultats y reparos que eran per·a enfadar al mateyx #. Ell tot era gemechs, crits de misericòrdia i cap diner. Qui mostraban més coratge eran Faura, Gavarró y Manel Carreter. Lo d[octo]r Pons semblaba un catiu donant-li la culpa tots los demés.

La festa ha parat en que han depositat en mans del notari set-centas lliuras, menos 34 que vuy ha de embiar la viuda de mestre Ferrer. Dins deus dias han de tornar dos-centas que·lo r[everen]t Ramon Vidal dexà a Faura y lo d[octo]r Pons ha de tornar-ne cent quaranta dins vuyt dias al thesorer acadèmich, que a prechs del d[octo]r Prim y meus ly dexà. Ara està a punt de exir altra execució contra Pons a instància dels capellans per fer-li pagar sis-centas lliuras dels enderrerits. Cantons digué que no hy havia altre medi que renunciar-los la marmessoria. Ell si grunxà y tinch por que no·tinga luego pitjor temporal dissabte. V[ostra] m[ercè] ha fet bé de no mesclar-se en res. Jo no he pogut escusar-o i predique’ls bé. Veja se satisfassen a Rius y se fàssia una cuyta de xocolate. Ja està resolta Maria Ant[òni]a de venir a S[an]t Genis.

Joseph Rialp