Cervera, juliol 3, 1788
Amich m[ossè]n Ramon, ja la consideració de la nébula me ha fet principalment condecesdendir [sic] a quà, per aquest any, vinga jo sol a·S[an]t Genís sens la família y a fe que a no haver estat los deutes que antes que tot convé satisfer y perquè no omitiré diligència alguna que crech, per lo motiu del prenyat avançat, no hauria jo cedit. Perque a ella ly sab molt malt lo quedar-se sola, especialment ab lo mal prenyat que té, y jo sempre per lo mateyx estaria ab cuydado y, en quant a anar a Bellvís, los calors de Urgell, ab los escarments que en si y en lo noy ha rebut, ly causan molta por y no crech que puga persuadir-si-li. A més, que si no refixia, las culpas foren per·a mi.
Si v[ostra] m[ercè] agués pogut venir, tot auria anat millor. Ara estich dubtant com marxaré, si ab lo bolanter de Tàrrega o ab lo bolant de Bellvís o ab algun retorn, perquè ab lo s[enyo]r Armengol, portant-me’n criada, no pot ser. També escriguí a Bellvís sobre de portar-me’n o no lo Jaumet, per qui tenim per ara un mestre interino sacerdot y hàbil, qui, encara que no està en casa tots los dias, ve a péndrer-li lliçó y fa estudiar, però ell hy té poquíssima affició y lo joch lo trau de tino y, si no prenem un mestre hàbil que ly estiga sempre al costat, no valdrà res. Jo ja tinch plena facultat per buscar-lo de sos pares y avi, aconsolant-se de pagar-li la despesa y de donar-li fins, si és menester, una peceta diària, però se ha de anar ab molta cautela en la elecció, puig si no és docte en llatinitat, erudit tal qual, de bon gust, costums y natural, atès lo geni y inclinacions del Jaume, no aprofitaria. Si ara se queda aquí, ho sentirà molt més si no’l dexan anar a Bellvís, a·hont son mestre, per temor dels calors y febres que ordinàriment per aquest temps diuhen que’s mouhen en Urgell, no vol anar. Si me’l emporto sense’l mestre ab nosaltres, respecte nostras occupacions y geni poch accomodat a semblants impertinencias, no farà res com acostuma. Portar-me’n lo mestre, té també sos inconvenients, veuré lo que em responen.
Maria Ant[òni]a diu que entrèguia v[ostra] m[ercè] a Petanàs dos dotsenas de botons de plata per la casaca del Jaumet y una per la jupa, puig ja tenim la roba de Bellvís. També podrà entregar-li la xocolata si està ja llest y, si tingués perlandos, una dobla de quatre, per mi, per lo viatge, perquè Maria Ant[òni]a sols té lo que sobrà de la licenciatura y, per ara, de casa Pujalt ni de Pons no cobrarem res fins a cullita y açò encara dubtós, puig que Pons està com un jonch, especialment ab lo que esquitxa per rahó de la sentència y ara ab los danys que algun malèvolo ly ha causat en las picas, pou i·àpias del hort y picas de·la era diuhen que ha perdut dos-centas lliuras. Jo no sé com hy balle lo diable en aquella vila. Del Francisco tindrem també treballs de cobrar, puig, a més de la partida que ha de pagar de resulta de la mateyxa sentència, ha de tornar 65 lliures al thesorer de·la Universidtat, que per respecte meu ly dexà per gastos de segar, y té sobre açò moltíssims deutes. Si v[ostra] m[ercè] me envia la pecúnia vindré dins vuyt o deu dias. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra[ m[ercè] m[olt]s a[nys].
Son amich, J[ose]ph Rialp
Amich r[evern]t Ramon Garriga
[Afegit a l’inici:] He fet fer 2 quarteras de fèsols, la sahó és molta. Ve molta aygua. Déu no faltarà.
