Ficha de la carta

Cervera, novembre 19, 1788

Amich m[ossèn] Ramon, ja, g[ràcie]s a·N[ostre] S[enyor], lo noy està enterament fora de cuydado, encara·que la convalescència penso que anirà un poch a la llarga, perquè no té encara gana de menjar y sedeja molt, tot effectes del gran ardor de febre que tingué, bé que, g[ràcie]s a·N[ostre]·S[enyor], ara ja no beu tant. Altrament, ha estat un pasmo l’aygua nitrada y de agram que se ha begut. No fou enfit com v[ostra] m[ercè] pensa, ni corruptela, ni cuchs com nos cregam, sinó una gran plenitut de sanchs y acalorament que ly prengué jugant a la cuyt ab Jaumet y noys de casa Moxó y després se’n bayxaren al hort cap·al tart y, constipant-se ab las sanchs acaloradas y tanta plenitud de vasos, se mogué aquella fúria de febre. No obstant los molts cervicials que se ly han donat, uns de comuns, altres febrífugos ab la quina, segons lo méthodo de Masdevall, a excepció del primer, ab los demés apenas evacuà sinó alguna mica de bilis y humors.

Tothom ha quedat aturdit de la quietut y reculliment ab què ha estat y ab la docilitat ab que prenia los remeys com si fos ja un home fet. Ara tenim a Maria Ant[òni]a al llit de una forta migranya (accident que ja habitualment pateyx), moguda a lo que crech de que antes de ahí o lo dia avans se feu aclarir los cabells per lo perruquer y ahí se feu pentinar per la criada. Lo dia era molt fret, la hora no lluny del dinar, avia també trastegat molt per la cuyna ab motiu de·la bugada y en aquest part ly ha succehït al revés dels altres, en los que ly quedaba un despenyo per molt temps. Ara casi pateyx de effecte contrari, ab açò ly vingué un rodament de cap molt fort, ab un gran vòmit que ly repetí algunas vegadas, dexant-la molt cruxida y atropellada y, no cessant lo rodament de cap, no obstant ha tingut la nit tal qual lo pols sens febres y ara que són las deu vol ja llevar-se y pensam que, ajudant N[ostre] S[enyor], no serà res més que la migranya.

Molt sento la mort del s[enyo]r marquès, que era home molt amant de la pàtria y, en mitx de sas plagadas y rautis, tenia cosas molt bonas. Estimaré que quant veja al amich d[o]n Anton Andrade, ly done de ma part la enhorabona, no de la mort, sinó de la successió, que havem de alegrar-nos haja recaygut en subjecte del nayxament, virtut y bonas circunstàncias que ell posseheyx.

May me hauria cregut que la pubilla Costa fos tant ximpla y mesquina y tant variable en cosas de importància. Lo cert és que no ho pot negar, ni devant de Deu ni devant dels hòmens, que jo ly diguí primerament que ly cedia la pensió de 1787 perquè fes un vestit al oncle, que al cel sia. Després, vehent jo la grave malaltia del mateyx, convinguí en que fos per los gastos de ella y, com duràs tant poch y se seguís luego la mort, a_las_horas diguí que servís per los gastos de malaltia, funerals y enterro y que cediria, com en effecte vas cedir y firmí recibo, de la de 1788 perquè servís per suffragis, bé que, en quant en aquesta, vas consentir que se celebrassen quant commodament pugués fer-ho la pubilla. Però, en quant a la primera, avia de ser sens delació lo satisfer fins a·hont bastassen las 48 lliuras, en quant a gastos de malaltia, entenia jo y debían enténdrer la pubilla y son marits, si són hòmens de bé, los gastos de medecinas y metges, però no los que importassen los caldos com ara ridículament y tontament pretenen. Si de bonas en bonas no volen obrar lo que deuhen y correspon, los compel·lírem per justícia y, encara que estan firmats los recibos, carta tinch de la pubilla en què confessà que no estan pagadas las pensions y que las cedí jo bayx los pactes y condicions expressadas y, quant açò faltàs, tindríam lo refugi del jurament, que no se’l en_passarian pas.

Los papers, la Gerrera los portà primerament a casa Costa, y Nicolau (segons ella digué) ne retirà un feyxet o roll de pergamí que suspito ab fonament no fóssen las escripturas dels censos de S[an]t Iscle, puig que la pubilla me avia dit que’l oncle Solà los hy havia donats de paraula, lo que debia enténdrer-se de las pensions vençudas, puig que la proprietat no podia l’oncle alienar-la. Després ab orde meu, la Gerrera portà los demés a casa Angelí y jo, al anar-me’n, sinó me enganyo, dexí encomanat que’ls portassen a la tia Ant[òni]a, perquè jo, vista la clàusula del testament del avi, d[on] Anton Solà, que consultí ab lo Titó Febres y ab d[o]n Anton Salamó, estaba cert que ella era la única hereva dels béns del dit avi. Del oncle Solà som hereus ab intestato. Poruchs aquella gent y gansos y may acaban de despatxar-me. Faré també la diligència per Gili Carbonell y altre company.

Basta que és tart. M[emòrie]s a tots y de tots. Per aquí tenim gran sahó y los sembrats estan ufaníssim. Tinguérem l’altre dia forta nevada que acaba de engreyxar-los. La abundància de verduras és may vista. Las cols van pintadas de peus y tot # veurà ple, però lo fret, per aver-hi neu en Prades, és molt fort. Encomània a·N[ostre] S[enyor] que dònia ventura en las estraccions de Madrid.

Vuy ha arribat la gràcia de la càtedra de prima principal de Lleys a·d[o]n Ramon Dou.

D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, Joseph Rialp