Amich m[ossè]n Ramon, encomània a [Nostre] S[enyo]r, a sa Puríssima mare y a S[an]t Fran[cis]co de Paula, S[an]t Lluís Gonzaga y demés sans patrons al noy gran o primer, qui està ab pocas esperanças de vida des·de lo divendres passat a la nit, que repentinament lo assaltà una febra fortíssima y ardent ab exacerbacions. Aquestos últims dias fou més remissa y aquesta nit a tornat a embetir a las tres, forta y picant. Ab tot, no té algun mal senyal ni accident, parla y coneyx a tothom y los metges, qui són Vidal y Rojas, no desconfian, diuhen que és cuchs o corruptela. Maria Ant[òni]a està atro[pellad]íssima y # por q# llaltesca y no llànçia # que, sens tenir culpa, al noy, però que tota la nit plora y està sempre o ab mal de ventre o altre indisposició.
Encomànians a N[ostr]e S[enyor], tingans ben presents en sas oracions y sacrifici demani-nos a sa divina majestat, que nos dònia paciència y resignació i que no atenga a nostras desitxs ni complacència, sinó a sa major divina glòria.
Ja tinch tan los batismes dels vells que han de declarar, menos del canonge Pastoret y jayo Carnicer de Barbens, perquè Gavarró se’n olvidà. Se farà tot lo demés. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys],
Son amich, Joseph Rialp
