Cervera, desembre 4, 1788
Amich m[ossè]n Ramon, penso que per Fonta, ja debia v[ostra] m[ercè] rébrer ma carta y notícies de nostra salut que continua, g[ràcie]s a N[ostre] S[enyor], a ser molt bona. Lo xocolate, ab aquestas visitas de parteratge y malaltia del noy, acaba de espirar y axís serà menester que v[ostra] m[ercè] dònia providència per altra cuyta que la puga portar Petanàs l’altre viatge.
Tenim la trista notícia de estar lo s[enyo]r abad de Gerri ab pocas esperanças de vida de una forta opressió de pit, ab febre e inflor de camas, cuxas y fins al ventre. Lo dia 1 del corrent parlaban ja de sacramentar-lo. Encomània’l a N[ostre]·S[enyor] y no’n diga res ni al Benet, ni a sas nebodas, ni al Ramon, però si ells ho procúria fer lo possible per aconsolar-los. Jo, a no estar los camins y passos de la montanya tan dolents o a haver tingut la notícia més aviat, hy hauria arribat a assitir-lo ab totas mas forças y encara segons lo que Senaller me dirà pot ser que’m resòlguia de pujar-hi.
Quant tòrnia Petanàs portarà a v[ostra] m[ercè] tres dotsenas de cocas per festas, perquè, com per regalar a Rojas, qui no volgué res de las consultas, haja estat precís fer-ne sis dotsenas hy havem ajustat tres més per v[ostra] m[ercè]. Molt transtorn ha de causar al Benet amb la funesta notícia, especialment estant en vespres de predicar en sermó de ton empenyo, lo millor, si pot ser, seria occultar-li fins lo endemà de haver-lo predicat. Fassa-y v[ostra] m[ercè] tot quant puga.
M[emòrie]s de part de Maria Ant[òni]a y de tots a tots.
D[eu] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].
Son amich, Joseph Rialp
Amich r[everen[t Ramon Garriga
